Burch i Sagrera publiquen un estudi dels sitjars de Sant Julià de Ramis

Vist: 3292

Forma part de la col·lecció sobre les excavacions arqueològiques a la muntanya.

Els arqueòlegs Josep Burch i Jordi Sagrera són els autors de l'estudi titulat Els sitjars, que és el tercer volum de la col·lecció Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. L'estudi, editat per l'Ajuntament de Sant Julià, la Diputació i la Universitat de Girona, divulga el resultat de tres excavacions arqueològiques efectuades als tres jaciments que formen part del context ibèric de la muntanya, i se centra als sitjars de Granollers, Escalers i, sobretot, del bosc del Congost.

L'estudi dels sitjars (camps de sitges) vinculats al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis segueix el mateix esquema, tret del de Granollers a causa de la falta de dades: es descriu l'àrea on es trobaven i es fa una anàlisi individualitzada de cada sitja, a través d'un catàleg i de capítols de síntesi en relació amb la naturalesa dels materials de reompliment, de les dimensions de les fosses i de la seva cronologia. El gran volum de material trobat ha permès dedicar un capítol específic, extens, a la divulgació tipològica del material ceràmic i els autors també han considerat interessant incorporar un estudi arqueozoològic, de gran importància, per la «falta d'estudis faunístics publicats d'aquest període en aquest territori», segons expliquen en la introducció de l'estudi.

Un jaciment potent

El gruix de l'estudi se centra al sitjar del bosc del Congost, al bell mig del congost del riu Ter, localitzat l'any 1991 durant les obres per al desviament de l'N-II. La intervenció arqueològica en aquest punt va tenir com a resultat la identificació i excavació de 119 sitges, de manera que el jaciment es convertia en el segon sitjar del nord-est peninsular pel volum de sitges excavades, per darrere del puig de Sant Andreu, d'Ullastret. L'establiment definitiu de la cronologia d'aquest jaciment (del segle III aC al segle I aC) va suposar la modificació de la cronologia d'abandonament del poblat de Sant Julià de Ramis, que hauria succeït durant el primer quart del segle I aC.

El caràcter del sitjar del Bosc del Congost, a més, és molt diferent dels d'Escalers i Granollers. El sitjar, a banda d'una funció social, que és d'emmagatzemar el gra destinat als habitants de la població a la qual estaven vinculats, també podria haver servit, segons els arqueòlegs, per fer intercanvis comercials amb els agents situats a les poblacions d'Empòrion (Empúries) i Rhode (Roses), sobretot tenint en compte que les fosses estaven situades al peu del turó, al costat del riu Ter, a través del qual era relativament fàcil fer arribar el producte a Empòrion. Durant la primera meitat del segle II aC, es va produir un creixement en el nombre de sitges que els arqueòlegs expliquen pel fet que el sitjar, aprofitant la seva situació i bona comunicació, hauria format part de la xarxa de centres situats al voltant d'Empúries, que haurien tingut la funció d'aportar aliments per a les tropes romanes que operaven a Hispània. A mitjan segle II aC, es va iniciar la davallada del nombre de sitges, fins que les que existeixen en el segle I aC són «purament testimonials». La fundació de Gerunda i l'abandonament de l'oppidum de Sant Julià van suposar el final de la vida útil del sitjar, que en el seu moment de màxim rendiment tenia capacitat per aportar 22.500 quilos de gra a l'any, en cas que totes les fosses (11 sitges actives) anessin destinades a emmagatzemar cereals.

 

Sitjars associats a forns

Els Escalers, com el de Granollers, va ser un sitjar que tenia un nombre més aviat reduït de dipòsits, 16 i 7, respectivament. Tots dos sitjars estan situats a Medinyà. Els Escalers va ser el primer dels sitjars relacionats amb el poblat ibèric de Sant Julià que es va localitzar, l'any 1971. Després de la primera intervenció arqueològica, s'hi van trobar 13 sitges –més tard se'n van localitzar 3 més– i 3 forns associats. La cronologia proposada va del segle IV aC a la primera meitat del segle II aC. El segon sitjar és el del pla de Granollers, a tocar dels Escalers, descobert el 1973, i no se'n tenen gaire dades; només que podria haver estat format per 7 sitges i que la cronologia podria ser una mica més moderna que la del jaciment germà.

El material de reompliment de les sitges dels Escalers, format en part per materials constructius, suggereixen una ocupació del lloc on es localitzen les fosses, una característica comuna en un bon nombre de sitjars de l'extrem nord-est peninsular. També apunta cap a aquesta hipòtesi la troballa de materials residuals de subsistència d'un grup de persones –restes de fauna, molins, torteres o pesos de teler– entre els materials de reompliment. Tot apunta, doncs, que l'existència, tant del sitjar d'Escalers com el de Granollers, respon a una tipologia d'assentaments complementaris i subsidiaris del poblat, format per un nombre reduït de persones que viurien en hàbitats modestos o cabanes durant un temps indeterminat, i que abandonarien l'assentament posteriorment. La reactivació de recursos d'aquests punts justificaria la reocupació dels assentaments pel mateix grup, o un altre, al cap d'un temps.

Publicada al diari "El Punt", 04/04/10 02:00 - Sant Julià de Ramis - DANI CHICANO.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)