Documents

Sant Martí de Vallmala-10191119-Acta de consagració de l’església de Sant Martí de Vallmala o de Fontanet (19 novembre 2019)

Vist: 747

Acta de consagració de l'església de Sant Martí de Vallmala o de Fontanet, transcrita a "España Sagrada"1.

"In nomine Sancte et individue Trinitatis anno dominice incarnationis IX-VIIII. Hera millesima LVI inditione II. XIII. Kalendas decembris veniens vir reverentisimus Berengarius Episcopus Sanctæ Sedis Elenensis ecclesie cum consensu vel precibus Domno Petrone Episcopo Sanctæ Sedis Gerundensis ecclesie una cum clero suo ad consecrandam ecclesiam in honore Sancti Martini confesoris qui est sita in Comitato Petralatense in Suburbio Tolono Castro in locum que dicunt Valle mala vel Fontaneto quem edificaverunt monachi Sancti Stephani cenobii cum visinitate ipsius loci in subdicione Sancti Stephani supradicti cenobii Balneolas sub manu Bonifilii Abbatis Congruit devotioni cunctorum fidelium ut ad celestem patriam toto desiderio anelant quatinus sanctimoniis inherendo celestium honorumpotiantur efectibus. Hunc igitur secuti sunt morem ab exordio sanctæ ecclesie religiosi Sanctique viri qui in ipsa ecclesia enutrire et aumentare satagerunt. Horum itaque formam sequentes oportet nos ad celestem patriam inspicere ut caducam respuentes ad sublimia manentia toto nisu tendere valeamus. Denique in Dei nomine Ego Suniarius monachus cum vicinitate ipsius loci dono ad diem dedicationis ad jam dicta ecclesia librum que dicunt Omnia bona et leccionario I. Antiphonario et Missale I. Quapropter et ego Berengarius gracia Dei Episcopus cum consensu vel licentia Domno Petrono Episcopo vel Clericis suis concedimus vel tradimus ad ipsa ecclesia suprascripta decimas et primicias et oblaciones fidelium et ego Joannes dono… omnem meum alodem quod ego habeo vel adquisiturus sum ipsam decimam cum posteritate… et deredelles cum terminis suis ardenna cum terminis suis etego Calvone dono decimas de omnem meum alodem quod habeo vel adquisiturus sum cum posteritate mea et ego… guifredus dono similiter decimas cum posteritate mea. Similiter donamus vel tradimus ad ipsa ecclesia afrontaciones cum decimas et primicias de parte orientis in colo de Ardena usque in colo de Aronno vel de Supratotos de parte meridie in colo de Bancellos usque in colo de Adroariano vel in colo Trasovario vel in Dalfianes in ipsa casa de Argimiro de Cherosalbos de occiduo in colo de Adalberto vel de Puio juliano de circi in Casteralilio vel ipsa strada qui pergit ad colo de Trasovario. Ideo ego Berengarius Episcopus cum jusu vel ob deprecationem Domini Petroni Episcopi sanctæ Mariæ Sedis Gerundensis ecclesie una cum omni clero suo donamus ad ipsa ecclesia hec omnia suprascripta constituens ut nulli in postmodum hoc nostrum dotis vel decretum ulatenus violariliceat et simul jungimus ipsas decimas de Masso Sancti Stephani quod ibi tenet ad Sanctis Silvestri cum terras et vineas et insuper firme et inconvulse et inviolabile permaneat omnique tempore constuimus namque sanctæ; Mariæ Sedis Gerunda omni tempore sinodum custodiendum et Chrisma acceptionis.

Digesta est hec scriptura dotis die prefixo anno inserto regnante Rothberto Rege anno XXI. + Petrus Episcopus + Berengarius quamvis indignus gratia Dei Episcopus fff Talcucius Levita Doctor parvulorum subscribo. Wilelmus Archidiaconus subscribo. Ermengaudus… + … Stephanus Levita + Remundus Levita. Senderedus Archipresbiter subscribo. Bonus ohm… etsacrista. Guikdus Archipresbiter ff. Sig+num Joannes edificator ecclesie cum Maria uxore sua et liberis eorum. Odegario subscribo. Sig+num Adalberto edificator ecclesie cum uxore sua Sindulo et liberis eorum. Sig+num Elderico que vocant Calvone cum uxore et liberis eorum. Suniario + Filio Eldevigio cum fratribus et uxoribus et filiis et filiabus eorum. Sig+num Arnal. Segarius Levita cum omnibus parentibus suis dono ad Sancti Martini ipsa decima de ipsa Clossa. + Joannes Presbiter et monachus qui ista scriptura dotis vel decretum scripsi cum litteris suprapositis et sub fff die et anno quod supra."1

Traducció de Joan Bellès i Sallent:

"En nom de la santa i indivisible Trinitat, l’any 1019 de l’encarnació del Senyor, 1056 de l’era, segona indicció, el dia tretzè de les calendes de desembre, vingué el molt reverend senyor Berenguer, bisbe de la santa seu de l’església d’Elna, pregat i autoritzat pel senyor Pere, bisbe de la santa seu de l’església de Girona, i pels seus clergues, per consagrar una església enhonor de Sant Martí, confessor, que és situada al comtat de Peralada, al suburbi del castell de Toló, al lloc anomenat Vallmala o Fontanet, la qual edificaren els monjos del monestir de Sant Esteve que és a prop d’aquest lloc, sota l’obediència de l’esmentat monestir de Sant Esteve de Banyoles, governat per l’abat Bonfill. Escau a la devoció de tots els fidels que aspiren de tot cor a la pàtria celestial que prestin la seva adhesió als actes sagrats perquè d’aquesta manera assoleixin el premi dels béns celestials. Aquest costum, l’han seguit des del començament de la santa Església els religiosos i sants barons que han maldat per nodrir i fer créixer l’església. Seguint, doncs, el seu exemple cal que també nosaltres tinguem els ulls posats en la pàtria celestial i que, menyspreant les coses caduques, procurem amb totes les forces orientar-nos cap a les coses eternes de dalt. Per tant, en nom de Déu, jo, Sunyer, monjo veí d’aquest lloc dono a l’esmentada església, el dia de la seva dedicació, un llibre anomenat Omnia bona, un leccionari, un antifonari i un missal. Per tot això jo, Berenguer, bisbe per la gràcia de Déu, amb el permís i el consentiment del senyor Pere, bisbe, i dels seus clergues, dono i concedeixo a la damunt dita església els delmes i primícies i les oblacions dels fidels, i jo, Joan dono… la dècima de tot el meu alou que tinc o que tindré, un cop mort, i deredelles amb els seus termes, ardenna amb els seus termes, i jo, Calbó dono la dècima de tot el meu alou que tinc o que tindré, un cop mort, i jo… Guifré dono igualment els delmes, després de la meva mort. Semblantment donem i concedim a l’esmentada església, juntament amb els delmes i les primícies, els termes que de la banda de llevant se situen al coll d’Ardena, fins al coll d’Aró i de Sobretots, i per la banda de migjorn al coll de Bancells fins al coll d’Adroarià, al coll de Traüc i a Delfià a la casa d’Argemir de Roques Blanques; a ponent, al coll d’Adalbert i del puig Julià; pel cantó de tramuntana, a Casteralilio i al camí que mena cap al coll de Traüc. Per això jo, Berenguer, bisbe, a petició i per ordre del senyor Pere, bisbe de Santa Maria de la seu de l’església de Girona, i dels seus clergues, dono a aquesta església totes les coses abans esmentades i deixo establert que a ningú no sigui permès des d’ara contravenir aquest nostre decret de dotació i a més hi afegim els delmes del mas de sant Esteve que té a Sant Silvestre, amb terres i vinyes, i també establim que romanguiunida per sempre d’una manera ferma, inamovible i inviolable a Santa Maria de la seu de Girona observant les disposicions sinodals i rebent-ne el crisma.

Aquesta escriptura de dotació ha estat redactada el dia i l’any assenyalats, any vint-i-unè del regnat del rei Robert. Pere, bisbe. Berenguer, bisbe, encara que indigne, per la gràcia de Déu ho subscric. Talenci, levita, mestre de pàrvuls, ho subscric. Guillem, ardiaca, ho subscric. Ermengol… Esteve, levita. Ramon, levita. Sendred, arxipreste, ho subscric. Bon home… i sagristà. Guiu, arxipreste, ho subscric. Signatura de Joan, que ha fet construir l’església, conjuntament amb Maria, la seva esposa, i llurs fills. Odegari, ho subscric. Signatura d’Adalbert, que ha fet construir l’església, conjuntament amb Síndul, la seva esposa, i llurs fills. Signatura d’Elderic, anomenat Calbó, conjuntament amb la seva esposa i llurs fills. Sunyer, fill d’Eldevigi, amb els seus germans i les esposes respectives i llurs fills i filles. Signatura d’Arnau. Segari, levita, amb tota la parentela, dono a Sant Martí el delme de la Closa. Joan, prevere i monjo, que ha escrit aquest decret i aquesta escriptura de dotació amb lletres sobreposades i ho subscriu el dia i l’any abans esmentats."2

1 Enrique Flórez: España Sagrada, vol. 45, pàgs. 307-308.
2 Catalunya Romànica. Vol. IX