Borrell II de Barcelona

Vist: 5581
Cognoms i Nom:

Borrell II de Barcelona 

Data Naixement:
 any 927  
Lloc de Naixement:
   
Pare:
Sunyer I de Barcelona   
Mare:
Riquilda de Tolosa   
Espós /Esposa:
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia  1ª esposa
Data de Casament:
any 968  
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill any 972 Ramon Borrell, Comte de Barcelona  
Fill   Ermengol I, Comte d'Urgell  
Filla   Ermengarda de Barcelona, casada amb el vescomte Geribert de Barcelona  
Filla   Riquilda de Barcelona, casada amb el vescomte Udalard de Barcelona  
Espós /Esposa:
Eimeruda d'Alvèrnia  2ª esposa
Data de Casament:
vers l'any 980   
Data Defunció: 
 any 992  
Lloc de Defunció:
   
Notes:
Al contrari que el seu pare, va ser un comte molt més diplomàtic que no pas militar. Va procurar mantenir sempre relacions cordials amb els seus dos poderosos veïns: els francs, al nord i els musulmans, al sud. Va intercanviar ambaixades amb Còrdova (centre del poder musulmà) i signà un tractat de pau amb el Califa Al-Hakam II.

Va ser un protector de les ciències i la cultura. Invità el famós monjo Gerbert d'Orlhac, que uns anys més tard arribaria a Papa amb el nom de Silvestre II, a residir al comtat, perquè ampliés estudis.

L'any 947, en retirar-se el seu pare a la vida monacal, va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona conjuntament amb el seu germà Miró. Fins al 966 va compartir aquesta tasca amb el seu germà Miró I de Barcelona. El 948 va heretar el comtat d'Urgell en morir el seu oncle Sunifred II d'Urgell. A partir del 988 va compartir el govern amb els seus fills Ramon Borrell i Ermengol, que van començar a governar sols a partir de 30 de setembre de 992, dia en què Borrell II morí.

A part dels títols comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de marquès i duc de la Gòtia, dux Gothicae (Borrelli ducis Gothicae) (971), així com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania (972). Quan arribà el decisiu any 987, quan Borrell II demanà auxili al rei franc Hug Capet per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca Richer el qualificà de duc de la Hispània Citerior, un títol que Borrell II mai no utilizà per a sí mateix; davant la ineficàcia de l’auxili franc el pacte de vassallatge quedà trencat. Vers el març del 988 Borrell II s'intitulava gratia Dei hibereo duci atque marchiso («per la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial franc per a la Gòtia posterior al 986. Això no obstant però, en tots els documents de la Gòtia es continuaran datant els documents oficials per la data del regnat dels reis francs —i no per l'Era Hispànica—, un pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona esdevingueren reis d'Aragó.

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)