Una de les conclusions és que en cada generació un 2% dels homes rep cognoms diferents per falsa paternitat o perquè hereta els de la mare.
Un estudi de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la UPF-CSIC, ha desxifrat la genètica que hi ha darrere els cognoms catalans a partir d'una mostra de saliva de 2.500 homes de tots els Països Catalans. Les mostres han permès d'analitzar el cromosoma Y dels voluntaris. Els participants havien des ser homes el primer cognom dels quals fos inclòs en una llista de cinquanta cognoms seleccionats prèviament. Una de les conclusions de l'estudi és que en cada generació, una mitjana del 2% dels homes rep el cromosoma Y i el cognom de persones diferents, ja sigui per falsa paternitat o per adopció o transmissió del cognom de la mare.
La recerca pretenia trobar la resposta sobre per què hi ha cognoms més freqüents que altres, quina relació hi ha entre l'arrel lingüística d'un cognom i l'origen dels seus fundadors o si és possible predir el cognom a partir del genoma d'una persona. Per això, s'han analitzat 2.500 mostres de saliva d'homes que s'han ofert voluntaris per analitzar el cromosoma Y, els gens del qual tenen com a objectiu afavorir el desenvolupament dels trets masculins i nomñes es transmet per línia masculina de pare a fill.
Així, l'estudi també ha determinat que, per exemple, els cognoms més freqüents com Ferrer, Soler, Vidal o Serra ho són perquè es van fundar independentment moltes vegades, mentre que els qui tenen cognoms més inusuals, com Balasch, Llach o Melis són descendents d'un o pocs fundadors.
El treball ha estat elaborat amb el patrocina de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans Neus Solé, Jaume Bertranpetit, David Comas i Francesc Calafell i s'ha publicat aquest dimecres a l'European Journal of Human Genetics'.
Publicada al diari "VilaWeb", 18 de febrer de 2015 - A.C.N
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)