El jaciment arqueològic de Vilanera, a l’Escala, no deixa de créixer amb restes que expliquen el seu passat i reforcen la seva importància. La darrera campanya arqueològica ha permès identificar i confirmar la presència d’un assentament habitat en temps dels ibers.

La darrera campanya d’excavació a Vilanera de l’Escala ha acabat amb troballes “rellevants”. S’ha localitzat per primera vegada una tomba d’època romana del segle II aC i s’ha excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro.

L’Ajuntament exerceix el preacord signat i adquireix terreny a tocar del mas. La compra de patrimoni arriba quinze anys després de la frenada del projecte de la construcció d’un camp de golf.

El jaciment ibèric de Mas Castellar, a Pontós, ha estat declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de zona arqueològica. La importància d'aquest jaciment rau en el fet que s'hi ha documentat un nucli de població d'origen local amb contactes directes amb el nucli d'Empúries entre els segles VII i II aC.

Fins al 24 d'octubre els arqueòlegs treballaran per aprofundir en la història d'un edifici singular que han localitzat darrerament.

Els arqueòlegs han localitzat durant la darrera campanya d'excavacions del poblat visigot del puig Rom de Roses (Alt Empordà) una entalla; un camafeu, una pedra tallada en baix relleu que representa una llebre perseguida per un gos.

La primera campanya arqueològica d’estudi del monestir de Santa Maria, a la Ciutadella de Roses, ha permès identificar estructures militars i un magatzem, mentre que les darreres tres setmanes s’ha iniciat un projecte a la zona del claustre del monestir –que prosseguirà l’any que ve– en què s’han descobert fins ara una necròpolis moderna i dos enterraments dels segles V i VII.

Ho assegura l'empresa Movin Marine que fa prospeccions del subsol amb un radar que opera des d'un helicòpter.

Movin Marine, l'empresa altempordanesa que està realitzant sondejos del subsol amb un nou radar que opera des d'un helicòpter, afirma tenir indicis que el dolmen de la Creu d'en Cobertella, al terme de Roses, amaga una cavitat soterrània que pot tenir entre trenta i quaranta mestres de profunditat, i també amaga un seguit de canals o galeries.

L'oficialització d'un nou dolmen a Sant Climent Sescebes, i ja en són 150, suposa un argument més per defensar l'Albera de projectes agressius, com els parcs eòlics.