L’1 d’octubre de 1874, la casa Solà-Morales, residència del general Francesc Savalls, es converteix en l’escenari de la restitució solemne dels furs per part de Carles VII, el pretendent carlí. La declaració tindrà un caràcter simbòlic i una efectivitat nul·la, perquè els tradicionalistes seran derrotats alguns mesos després.

El vianant que passa pel davant d’aquesta casa per primera vegada queda agradablement sorprès per la magnífica estampa que ofereix. Sembla que hagi estat posada expressament dalt del turó arran del camí i encarada a migdia perquè se’n pugui fer una fotografia de postal.

Un acte al Teatre La Societat commemora un document del 919, quan la població incloïa també Vidreres, Lloret i la zona on hi ha Sils. El president Torra destaca que ara també s’està fent història.

Al llarg dels gairebé 25 anys que dura el conflicte entre pagesos i feudals, el castell del municipi selvatà hi té un gran protagonisme per la seva ubicació, motiu pel qual va estar ocupat en diverses ocasions, en uns episodis històrics força desconeguts, però molt significatius.

La construcció de l’embassament va obligar més de 200 veïns a anar-se’n de casa. Àngel Ribas, de 95 anys, recorda la reunió amb l’empresa i com era el dia a dia.

Segles XV i XVI, un llarg període de temps amb l’estancament de la població

La crisi del final de la baixa edat mitjana, derivada de l’epidèmia de la pesta negra i la guerra civil catalana, va causar la desaparició d’una bona part de la població d’arreu. A Sant Dalmai¹, segons el fogatge de 1515, només queden 23 masos habitats dels 45 documentats que hi havia cap a la meitat del segle XIV. N’hi podem sumar 3 més que, en el moment del recompte, els fogatjadors els van passar per alt perquè podien estar deshabitats, les cases s’estaven reedificant o per un altre motiu que desconeixem; el cas és que en el mateix segle trobem documentació sobre la seva existència. Hi podem afegir algunes poques cases situades al que ara és el nucli urbà. Tretze masos sobrevivents van augmentar les explotacions agrícoles amb la agregació de terres i masos rònecs sencers. Però només van dedicar al cultiu les terrens més bones; les magres van tornar a ser boscos, especialment a la banda dreta de l’Onyar.

Uns elements essencials en la vida dels pagesos.

Al llarg de molts segles, els molins fariners han estat uns elements essencials en la vida del pagesos de Sant Dalmai i Salitja ja que la farina necessària per a la fabricació del pa ha de sortir de moldre el gra de blat o d’ordi. Tots els que estan documentats eren hidràulics, és a dir, estaven moguts per la força motriu de l’aigua; per tant, estaven instal·lats al costat dels cursos d’aigua; a Sant Dalmai, a l’Onyar i a Salitja, al Riudevilla. Formaven part de la propietat d'un mas proper.

El robatori al mas Boades l’any 1623 va ser una de les primeres de les moltes actuacions que Joan Sala, àlias Serrallonga, va a dur a terme al llarg de la seva vida delictiva. Sis anys més tard la seva quadrilla va tornar a la casa, aquesta vegada per segrestar un dels fills del propietari i demanar-ne un rescat. Van ser uns fets que degueren trasbalsar la gent de la contrada durant molt de temps. Hem extret del procés sumarial¹ les confessions d’alguns dels lladres que hi van prendre part així com les declaracions de les víctimes i veïns– que en total sumen 49 folis- i n’hem elaborat el relat.

L’existència de masos a la parròquia de Sant Dalmai es remunta a temps molt reculats de l’època medieval. Si a l’article de l’any 2015 ens vam situar a l’any 1336, en el d’enguany ens traslladarem a més de cent anys enrere, al primer terç del segle XIII que és quan en trobem les primeres fonts documentals.