Els fets que narrarem a continuació són ben reals i van tenir lloc l’any 1557 al mas Rovira de Salitja. Ho sabem perquè estan recollits en un extens document de l’Arxiu Històric de Girona¹.

Treball de Ricard Teixidor i Palau, publicat al llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar l'any 2016

En el llibre de la Festa Major de l’any passat, vam fer un estudi dels masos de cap a la meitat del segle XIV a partir d’un capbreu de l’any 1336. En el present article, fem un salt d’un segle i mig i ens situem al segle XVI.

Treball de Ricard Teixidor i Palau, publicat al llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar l'any 2015

L’any 1336, la parròquia de Sant Dalmai ocupa la mateixa superfície que en l’actualitat, tret del petit enclavament dins de la parròquia d’Estanyol. Està sota la jurisdicció del castell de Brunyola des de l’any 1293, del qual la Pia Almoina del pa de la seu de Girona n’és el senyor.

Estudi i descripció del camí d'Estanyol a Salitja.
Distància: 5,7 km (aprox,)

Amb només la poca documentació antiga que he trobat m’hagués estat difícil descobrir el traçat d'aquest camí que anava d’Estanyol a Salitja, però gràcies a tres persones d’Estanyol que m’han ensenyat vestigis en el propi terreny ho he aconseguit. Sòn en Josep Roura de can Guic, en Joan Rigau de can Capella (acs) i en Joan Vila de can Faust. A tots ells els expresso el meu agraïment.

En realitat, parteix de Bescanó i comparteix el traçat amb el de Santa Coloma fins a can Paulí.

El 24 d’abril del 1622, l’abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, fra Antoni de Cartellà, va morir a conseqüència de les ferides provocades per l’explosió d’un barril de pólvora col·locat a sota del seu dormitori. Els autors materials de l’assassinat van ser executats 40 dies després a la plaça de les Cols de Girona.

El mas dels Felius, documentat el segle XI i de dimensions considerables, era d'homes de l'abat del monestir de Sant Quirze de Colera, i els seus habitants feien tragines i tenien cura de la muralla.

Per primer cop el mas Can Descals de Darnius ha obert les portes a una visita pública, organitzada pel Mume i guiada per l’historiador Joaquim Nadal, per resseguir les passes de l’evacuació del patrimoni artístic català el febrer del 1939.

Lluís Molla, un dels germans que regenten les terres familiars, condensa en dos centenars de planes l’evolució del mas, des de les guerres dels remences i la del Francès fins ara. El conreu de fruita i l’elaboració de vi de pagès els garanteix feina i prestigi.

Estrenen el documental dedicat a l'últim estadi de la colonització agrària del Baix Ter, promoguda pel marquès de Robert el 1912. L'historiador Jordi Bellapart hi recull testimonis de descendents dels masovers.