Anomenat també Mansum in quo habitat Guilielmus Escot, Mas Scot (Nom anterior al segle XVII), Cortal Vell (Nom al segle XVII), Cortalot (Denominació actual).
El 9 de febrer del 1188, Adelaida de Rupià i els seus fills Bernat i Anglès fan donació a Dolça, filla i germana seva respectivament, del mas de Guillem Escot de Sant Pere Pescador, en concepte d'herència.
(Veure també mas de Domènec de Vilopriu)
Arxiu de Sant Daniel, pergamí número 42
A l'any 1395, a l'arxiu patrimonial de la família Caramany, hi ha el pergamí (C4, 4196) de la venda atorgada per Guillema, vídua de Pere Llaçors, batlle del Comte d'Empúries, i el seu fill Guillem, de Sant Pere Pescador, a favor de Pere Escot, del mateix lloc, de la mitja masada amb tots els seus béns, pel preu de 1.100 sous. Des d'ara Pere Escot esdevé home propi i soliu del comte i del seu batlle a Sant Pere Pescador
El segle XVII era propietat de la família Caramany
Consta a l'any 1671, dintre les propietat de Josep de Caramany, amb un total de 52 vessanes
L'any 1946 era propietat de Àlvar Vergés - de Barcelona
Informació extreta de:
Llibre "Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300)" de Josep Maria Marquès, editat per Fundació Noguera.
Monografia de Sant Pere Pescador, Quaderns de la Revista de Girona, de Marisa Roig i Simon.
Patrimoni i Arxiu. Inventari del fons patrimonial Caramany de Corçà. Seglex XIII-XX, de Pere Gifre i Santi Soler, editat per l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà, vol. 2 de la col·lecció Fontanetum
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )