El mas Vermell, també esmentat com Mas Serra, s'alçava pels cims del torrent Vermell el qual rebatejà, ja que també havia rebut els noms de torrent de Tragines, de Bellsoley i de Barbavella, a la muntanya coneguda com de Bellsoley. Després de ser trossejat en el decurs de la baixa edat mitjana, el que quedava de la seva extensió originària passà a integrar-se al mas Pagès de l'Aulina a mitjans del XVI. Limitava pel costat sud amb el mas Perich, el qual fou agregat ja en època moderna al mas Quintana.
Conegut també amb les variants Bermey i Vermei. Fou un capmàs important en època baixmedieval sota el domini senyorial de la Pia Almoina gironina. Amb el temps, el directe domini l'arribaren a compartir per terços el monestir de Sant Pere de Galligants; la Pia Almoina i el monestir de Sant Martí Sacosta, i l'Hospital Nou o de Santa Caterina de Girona.
Resta documentat com Berenguer Vermell capbrevà el mas a favor de la Pia Almoina l'any 1334. El gener de 1547, Joana Vermell, miller de Miquel Serra, àlies Vermell pel seu casament amb la pubilla del mas, va capbrevar un camp de quatre vessanes i mitja al canonge i paborde de Mieres de Sant Feliu de Girona. Finalment, el 6 de gener de 1576 Pere Pagès de l'Aulina comprà el domini útil del mas a Pere Serra, teixidor de lla na de Girona, per 275 lliures barceloneses. Els seus descendents Joan i Josep Pagès Saulina reconegueren els drets senyorials el 1670 i 17641.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)