També se l'anomena Mabarrera.
Enlairat damunt d'un Turó, domina tota la vall que l'hi dona nom i un antic camí romà que permetia l'accés a Girona des del Baix Empordà. Data dels segles X i XI, tot i que els seus contraforts evidencien afegits d'èpoques posteriors. En el seu origen devia complir funcions de guaita i refugi a un reduït nombre d'homes armats, ta torre i el fossar ho confirmen.
La primera referència que en tenim data de l'any 922, quan Carles el Simple va confirmar i emparar tot allò que el bisbe Hilmerand va atorgar a l'església de Girona a Celrà i Palagret. Després fou el bisbe Guiu que al 940 posseí el paratge de Palagret, si be no s'indica l'existència d'un castell. És probable que la fortificació es construís quan Al-mansur arriba a Barcelona el 985, i es manà la construcció de fortificacions als llocs més estratègics.
A l'any 1374, es devien fer reformes d'importància, ja que així ho requeriren Dalmau, vescomte de Rocabertí i Capità General en tot el bisbat de Girona a Fra Galceran de Tallada i a Francesc Adroher, sotsveguer, perquè fessin fortificar el castells dels verals de la Ciutat, i molt especialment el de Palagrat a causa de les companyies armades que romanien al Rosselló i que s'esperava que arribessin a Girona (Arxiu de la Catedral de Girona, Pabordia del mes de Juny).
Ja a la baixa edt mitjana fou utilitzat com a centre administratiu de la senyoria de Palagret i posteriorment convertit en casa de pagès o quadres pel bestiar fins que quedà enrunat. El seu abandó es devia produir segurament a la segona meitat del segle XV, atenent a les restes de ceràmica trobades en les excavacions del 2002 i 2003
Fins a finals del segle XVIII formava part del mas Barrera propietat de Pere Guinart de Palagret.
Informació extreta de:
Llibre "El castells i els masos de Celrà" de Lluís Camps i Sagué Editat pel Taller d'Història de Celrà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)