El Mas Barril és una de les construccions mes antigues de Palau, citada a l'any 1217.
El llinatge iniciat per Ramon Barril, el va ocupar ininterrompudament fins que es va refondre amb els Almeda de Cassà.
També es coneix com a "Can Madreniques" o a "Can Vendrell", per associació amb els seus darrers estadants.
Les terres de conreu i de bosc dominades pel mas eren molt extenses.
L'aparença del mas, ben conservat tot i la seva antiguitat, traspua un passat noble, gravat a les dues finestres de la cara sud on hi han els escuts de la nissaga, i la porta dovellada de la façana est. Al costat sud, s'aixeca una torre quadrada i a la part nord-est, hi han les restes d'una altre situada en diagonal.
Al segle XVII, en aquest mas es varen signar les capitulacions amb el marquès de Morata quan la ciutat es va sotmetre al rei Felip IV, després d'haver estat sota dominació francesa. Llavors vivia al mas en Narcís Barril, que estava casat amb Francesca Cortada.
A la revista número 36/VIII de "Treballs de la Societat Catalana de Geografia" a l'any 1993, es pot consultar un treball de M.Moli Frigola: "El casal Barril i la geografia de Palau Sacosta.
Reproduïm el que ens explica Jeroni del Real, cronista de la ciutat a l'època, sobre aquest esdeveniment:
«Excelentíssim senyor:
Los Jurats y Concell de la Ciutat de Gerona suplican a Vostra Excelèntia sie servit firmar las capitulations següents.
Que sa Excelèntia, en nom de sa Magestat Cathòlica (que Déu guarde), promet y jura de servar, y que sa Magestat, dins dos mesos pròxims, los firmarà y que los ministres reals, que ara són y en sdevenidor seran, servaran, axí en general com en particular, tots los privilegis, constitutions, capítols y actes de cort, en quant tocan a esta Ciutat que té y gosa hi ha gosat fins vuy, usos, costums, llibertats y immunitats, axí en comú com en particular, de tots los estaments ecclesiàstichs y seculars de la present Ciutat de Gerona.
Item que sa Excelèntia, en nom de sa Magestat (que Déu guarde), ab cautela, concedeix y fa un perdó general a tots los insiculats y habitants d'esta Ciutat, axí naturals com forasters, tant gent de guerra, ministres de Justítia, com altres, de qualsevols delictes per ells perpetrats, fins lo die present, etiam de Leze magestatis in primo capite, no entenent-s'i don Joseph Margarit y Biure y los que vuy són presoners.
Item que sa Exceléntia, en nom de sa Magestat (que Déu guarde), comfirma los ofitials reals de la present Ciutat, çò és Batlle, Sotsbatlle, Jutge ordinari y demés ofitials de la present ciutat que avuy són, fins y a tant sa Excelèntia haja provehïts de altres en virtut de ternas de que esta Ciutat farà extractió, com ha acostumat en virtut de privilegis reals.
Item sa Excelèntia, en nom de sa Magestat (que Déu guarde), promet y jura de servar, y que sa Magestat servarà, tots los privilegis generals y particulars de las Vilas y llochs del present Bisbat de Gerona, que libre y voluntàriament se volrran posar debaix la obedièntia de sa Magestat Cathòlica, per confiar que, axí, més prest se posaran baix dita obedièntia.
El Marquès de Olías y Mortara».
Estas capitulations foren habilitadas y firmadas per sa Exceléntia, las quals li aportaren los comissaris del Capítol y Ciutat a la Torra d'en Barril, de Palau, y tornaren a las vuyt horas de la tarda ab la firma y promptament se tornà ajuntar lo Concell acceptant aquellas y abonades, restant a la obedièntia del Rey Cathòlich ab molt contento y consuelo de tots los insiculats, com demés habitants. Foren los comissaris del Capítol don Bernat de Cardona (...) y de la Ciutat don Francesch de Cartellà, Joan Batlle de Flassà, Joseph Font y Llorens, Narcís Amat.
A deu, a las vuyt horas del matí tornaren los comissaris de Capítol y Ciutat resposta al marquès que lo Concell havia acceptadas y abonadas las capitulations en la mateixa Torra d'en Barril, que havia dormit a ella, y axí las fermà, restant que las juraria quant fos entrat en Gerona ab la forma acostumada.
Dit die, a las tres horas, partiren los Jurats ab molt gran recibo per a rèbrer lo senyor Marquès de Mortara, Virrey de Cathalunya, la cavalleria y infanteria y trench de las quatre pessas de artilleria que aportave, se posaren en esquadrons en los camps de la Torra dita dels Jueus envés la d'en Vilella, que constavan de sinchcents cavalls y mil y sinch-cents infants, fou rebut a la creu d'en Ginesta y entrà en la Ciutat, ab molt gran aplauso del poble, tirant la artilleria de las murallas, pujaren tots a cavall fins a la Seu y prestà lo jurament ordinari acostuman los Virreys y en particular eixas capitulations; acompanyaren-lo los Jurats en casa del senyor don Bernat de Cardona, ardiaca major, ahont posà, havent-hi primer cantat lo Te Deum Laudamus per la Seu.
Informació extreta del llibre "La Catalunya del Barroc vista des de Girona - La crònica de Jeroni del real (1626-1683)", de Joan Busquets Dalmau i editat per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, dintre la Biblioteca Abat Oliva.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)