Tot i que els edificis que composen aquesta casa, estan construïts a mitjans i finals dels segle XVIII, tal i com es pot veure a l'epigrafia de les llindes, molt possiblement l'origen del molí que li dóna el nom l'hauríem de situar en època carolíngia, quan en els comtats catalans hi havia molins en gairebé tots els cursos d'aigua on es concentraven llocs de poblament. Aquests molins segurament servien a petites comunitats i eren construïts pels pagesos d'aquestes comunitats rurals, per això eren de roda horitzontal de fusta i de roda volandera relativament petita, que segurament devien fer a la Molera de Sant Joan les Fonts que surt documentada a l'any 958. En aquests moments, el moliner no vivia ni al costat ni a sobre el molí, sinó que eren instal·lacions aïllades. A partir de l'any 1000, els senyors feudals bastiren nous molins i obligaren a anar-hi els pagesos que no en disposaven de propi, tot i que encara alguns pagesos mantingueren el seu, pagant un cens al senyor.
Per les especials característiques d'ubicació i obra hidràulica de canalització, podria ser raonable pensar que aquest molí fos el mateix que surt esmentat en un pergamí del 22 de març del 967, del que no es conserva l'original, però que n'existí una còpia en el Livre de donations f. 41 del Monestir de Sant Pere de Rodes, sobre la que es feu una còpia al segle XVIII que es conserva a la Biblioteca Nacional de París, dintre la col·lecció Moreau, en el que Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes, dóna al seu monestir un alou que ha heretat del seu pare Tassi en el comtat de Girona, a la vall de Llémena. L'alou és format per uns masos situats a la vil·la de Sant Esteve de Llémena i a Bullidors, dintre el terme de Sant Aniol de Finestres, entre altres llocs. En aquest document es pot llegir el següent:
"in nomine Domini. Ego Hidessindus abba, donator. Magnum mihi et satis licitum esse videtur domum Dei hedificare ubique et de rebus meis honorare atque concedere audiente me predicationem sanctorum patrum quod elemosina a morte liberat animam.
Propterea concedo atque trado alodum meum proprium quod habeo in comitatu Gerundensi, infra terminos de valle quam vocant Lemina, ad domum Sancti Petri, apostoli Christi, cui esse suum fore profiscor, quae fundata in monte Rodas subtus castrum quod dicunt Verdaria, coenobium monachorum Christi colegium, et advenit mihi de genitore meo divae memoriae Tassione. Dono ego iam proelibatus abba ad iamdictum coenobium ibidem scilicet in villa Sancti Stephani [de Llémena]..... ... mansum qui fuit de Constantino cum curtes et hortos et terreas et vineas et ipsum molendinum que est in rivulo Lemina..... "
Podria tractar-se doncs del primer document on surt esmentat aquest molí de Sant Esteve de Llémena, tot i que no hi ha una certesa absoluta que estigués emplaçat en el mateix lloc on es troba ara.
Desconeixem en quin moment el molí passà a mans dels Clascar, si be, aquesta nissaga es troba documentada dintre el terme de Sant Esteve de Llémena des de molt antic, tal i com es constata en un pergamí de la cúria conservat a l'Arxiu Diocesà de Girona, signa a Amer el 8 d'agost del 1429, en el que Rafael Artés, cambrer, i altres monjos del monestir d'Amer que s'enumeren, firmen rebut a Pere Clascar, de Sant Esteve de Llémena, i Dalmau Figuereda, d'Amer, marmessors de Joan Clascar, beneficiat del monestir, de 20 lliures en concepte de llegat. (Pergamins de la Cúria de Girona - P-001-00221).
La seva posició en aquest indret era important també en aquest segle XV, ja que en llibre de constitució del Sindicat Remença de l'any 1448, que es conserva a l'Arxiu Municipal de Girona, consta: " En presència de Jordi Bosser, notari substitut de Jaume Coma, notari, i dels testimonis, el discret Francesc Solà, prevere, rector de l'església de Sant Esteve de Llémena, i Miquel Vilar de Sant Andreu de Pruït, son convocats al pla anomenat les Mates de Boix, amb so de corn i de viafora, els homes de la parròquia de Sant Esteve de Llémena, la Barroca i Sant Aniol, terme del castell de Finestres, amb llicència i manament de l'honorable Pere Clascar, lloctinent del batlle d'aquell terme, per l'honorable senyor Berenguer Oms, cavaller, com també hi és present Joan Pere, porter reial." entre d'altres hi compareix "Bartholomeus de Clascar".
No és d'estranyar que aquesta posició dels Clascar en el territori denoti un cert enriquiment, que si en aquells moments posseïen el domini útil o explotació del molí, en podria ser una de les causes o, potser, la principal.
També si ens atenem a l'etimologia de Joan Coromines, Clascar prové de Castellar, de manera similar a castlà, forma medieval per a un concepte semblant, la del castellà o cavaller que ostenta la possessió d'un castell. Per tant podrien ser persones provinents de la noblesa, com també ho denota el tractament d'honorable que rep en el document esmentat.

Caldria fer una recerca més profunda dintre dels arxius disponibles, per tal d'arribar a obtenir dades que permetessin confeccionar amb exactitud la història d'aquesta edificació.

Fonts de la informació:
"Catalunya Carolíngia. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada". Obra fundada per Ramon d'Abadal i de Vinyals. Volum V, a cura de Santiago Sobrequés i Vidal, Sebastià Riera i Viader i Manuel Rovira i Solà.
"El sindicat remença de l'any 1448", de Maria Mercè Homs i Brugarolas.
"Història de la Garrotxa", obra coordinada per Jesús M. Gutiérrez i Martínez. Capítol "L'edat mitjana", de Xavier Puigvert i Gurt.
"Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Girona", de Josep Maria Marquès.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )