El mas Busquets, també anomenat Busquets de Coll de Querós. Situat al sud, a la capçalera de la vall de la riera de Querós. Hi passa a tocar el camí de Sant Hilari Sacalm, a poca distància del coll de Querós, una de les poques sortides naturals de la vall.
Busquets es troba mitjanament ben conservat ja que una part de les seves estances s'empren per a guardar-hi bestiar. Es tracta d'una construcció allargassada, de 24'5 per 6'5 m a la que s'adossa un cos de 14 per 4'5 m. El cos principal és de dues plantes mentre que el cos adossat, ubicat en un indret més alt, té un sol pis. Les pedres treballades de diverses obertures i l'evidència d'una evolució constructiva complexa denoten una llarga pervivència del mas original.
Documentat des del 1528, el 1537 pertanyia a Jaume Sangles. Joan Busquets apareix al fogatge de 1553, i al 1621 trobem esmentat Segimon Busquets del Coll de Querós. Busquets fou una de les masoveries cremades vers 1631 com a represàlia per les activitats del bandoler Serrallonga. El 1659 trobem Joan Vila, "curador dels pubills Busquets" advertint el masover Mateu Pradell que no toqui les glans dels boscos del mas ni les castanyes i els castanyers del veí mas Cabrerola (que al segle XVIII s'uniria per un temps al mas Busquets). El 1766 posseeix el mas Antoni Busquets. L'any 1818 el propietari és Pere Bayer Busquets i el 1880 un altre Pere Bayer, segurament descendent seu. El 1886 pertany a Isidre Bayer, que el ven a Tomàs Carbonell, de Sant Hilari Sacalm. S'hi estava de masover Jaume Solà que vivia amb la seva filla, Càndida Solà. Busquets, que al segle XX continuà en mans dels Carbonell, fou habitat fins als anys 601.
1 Els masos de la vall de Querós, Emma Llach i Palmada, Joan Llinàs i Pol
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)