L'Ajuntament de Corçà i l'historiador de l'art Pere Freixes presentaren el dia 23 de juliol de 2016 el projecte de museïtzació de l'ermita de Santa Cristina, del qual destaca la reproducció fotogràfica a escala del seu retaule gòtic, del segle XV, l'original del qual es troba al Museu d'Art de Girona.
La presentació, que s'ha emmarcat en els actes de la festa del veïnat de Santa Cristina. També es donà a conèixer la nova senyalització exterior de l'església, amb textos interpretatius i un codi QR que permetrà accedir a una imatge interactiva de 360 graus, així com a nous textos de caràcter científic i divulgatiu consultables a Viquipèdia.
L'ermita, d'origen romànic, es va bastir al costat de l'antic camí que portava de Corçà a Monells. Tot i que aparentment es va construir a l'alta edat mitjana, va ser citada per primer cop el 1235, quan Maria de Cruïlles li va fer un llegat en el seu testament. La petita capella va ser el centre d'una confraria dedicada a Santa Cristina, documentada des del 1355. És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó, rematada per un absis amb planta de ferradura. Al seu voltant s'han localitzat vestigis d'època romana i és possible que al mateix espai hi hagués prèviament un petit edifici de culte precristià.
A l'interior de l'ermita de Santa Cristina hi havia hagut un retaule dedicat a la santa i màrtir, realitzat dins del darrer terç del segle XV i atribuït al pintor gironí Miquel Torell, l'activitat del qual s'ha documentat entre el 1460 i el 1486. Alguns autors han identificat Torell amb el mestre d'Olot, a qui s'atribueixen nombroses obres a les comarques gironines i el Rosselló, però altres historiadors de l'art qüestionen aquesta tesi.
El retaule va estar a punt de ser venut a l'estranger, però un article a La Publicidad va donar l'alarma i va ser traslladat a l'interior de la parròquia de Corçà, protegit per un reixat. Després va ser traslladat al Museu Diocesà, precedent del Museu d'Art. L'obra, de 264 per 185 cm, és una pintura sobre taula amb alguns fons daurats, que s'estructura en tres carrers d'escenes, amb els laterals centrats a narrar la vida de la santa, segons la col·lecció d'hagiografies Llegenda àuria, molt popular a l'edat mitjana.
Publicada al diari "El PuntAvui", 23 de juliol de 2016 - Xavier Castillón - Corçà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)