A la façana de l'església de Sant Gregori, encastada a la paret al costat esquerre de la porta d'entrada, es pot veure la inscripció en lletra gòtica d'una làpida sepulcral de finals del segle XIII: "G: DABBACIA: IACENT HIC IN PACE QUIETA: QUEM SOCIAT SOCIA RE ET NOMINE DICTA BONETA: ET ERMESSENDIS ILLI SOCIATA SECUNDO: QUOS QUI PERPENDIS MEMOR ESTO SUI ROGO: MUNDO TRANSLATI ANNO DOMINI: Mº CCº XCº VIIIº: XVº KALENDAS ARILIS", quina versió en català podria ser: "Guillem d'Abbacia jau ací en pau quieta, al que acompanya la muller de fet i de nom dita Boneta, i Ermessenda unida a ell segonament. Dels quals tu que ho contemples et prego en facis memòria. Sortits del món el 18 de març de l'any del senyor 1298".

Possiblement, el fet de posar aquesta làpida a la façana de l'església era per recordar un senyor i una família que contribuïren notablement a unes obres de transformació gòtica de l'antiga església, les quals degueren començar a finals del XIII. La inscripció ens diu que Guillem d'Abaccia era casat dues vegades, primer amb Boneta i després amb Ermessenda, i que ell degué sobreviure a les dues i morí el 18 de març del 1298, o sia el 1299, després de fer la deguda reducció.

Realment no es pot establir amb precisió qui era aquest Guillem d'Abbacia, però segurament es tractava d'un dels membres de la família que exerciren de batlles de sac a finals del segle XIII, tal i com es constata el document de 10 de gener de 1291, en que l'abat Arnau del monestir de Galligants cobra 10 sous per concedir l'establiment d'una feixa de terra a Miquel Xiberta de Sant Gregori i a la seva esposa Maria, situada al lloc dit "Roses", i intervé com a batlle de sac Ramon d'Abadia. I també es constata en els documents de l'arxiu de la Casa Verdaguer de Sant Gregori, en que també al segle XIII, ja un Guillem d'Abadia, antecessor de l'esmentat Ramon, exercia el càrrec de batlle de sac d'alguns senyors importants en transaccions que es feien a Sant Gregori. El fet d'exercir de batlles de sac, denota que els Abbadia o Abbacia degueren ser una casa important o amb el temps ho arribaren a ser, com passava en aquelles èpoques amb tots els batlles de sac, i la làpida sepulcral de l'església fa pensar que estava estretament vinculada a Sant Gregori¹.

¹ Sant Gregori. Fulls d'història de la parròquia i el poble, de Josep Calzada i Oliveras

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)