Sant Esteve de Caldes de Malavella

Vist: 205
Església de Sant Esteve de Caldes de Malavella. Foto: Mn. Bars, vers 1960
Església de Sant Esteve de Caldes de Malavella. Foto: Mn. Bars, vers 1960

L’església de Sant Esteve era una antiga possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, formava part de l’ardiaconat de la Selva i del modern arxiprestat de Santa Coloma de Farners. Construïda al segle XI, l’any 1058 fou restituïda per la comtessa Ermessenda a Berenguer, bisbe de Girona1.

El primer document que dóna constància d’aquesta església és de l’any 1053, en què apareix com a Sant Esteve de Calidis. L’any 1194 torna a aparèixer en un document oficial, aquest cop en la fundació d’una capella al monestir de Santa Maria de Vilabertran pel rei Alfons d’Aragó, per la qual dotació llegava un mas pertanyent a la parròquia de Sant Esteve1.

És una església de planta basilical, amb una nau central coberta amb volta apuntada que arrenca d’una senzilla motllura, i capçada vers llevant per un absis semicircular, amb dues finestres de doble esqueixada i dues naus laterals, cobertes amb volta d’aresta i capçades amb dues absidioles, amb una finestra central de doble esqueixada cada una. El campanar de planta quadrada, actualment molt modificat, situat a tocar de l’absidiola de tramuntana, sembla afegit al final de les obres de construcció de l’església inicial (mirant la disposició de l’aparell de la façana de davant) o potser més tard. La porta és a la façana de ponent i fou també modificada. La nau central és separada de les laterals per tres grans arcades a cada banda; les dues de més cap a ponent són de mig punt i semblen de l’obra original, i la de llevant, més ampla, és d’arc rebaixat i oberta posteriorment, segurament després del 1623. D’aquest mateix any daten els dos conjunts laterals, i que donen visibilitat a l’altar principal. Primitivament, en lloc d’aquestes arcades és probable que hi hagués dos arcs com els altres. Només es conserven restes d’una arcada més petita, de mig punt, vora l’arrencada de l’absis principal al costat de tramuntana. La nova arcada d’aquest costat cedí a causa del pes excessiu del campanar que hi descansa en part, i calgué reforçar-la amb una columna que sembla romana reaprofitada1.

1 Catalunya Romànica. Vol. V. Per Juli Chicote i Carquero

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)