Uns assentaments d'artesans apareixen a l'exterior del famós recinte emmurallat
RAMON ESTÉBAN / Ullastret - La vitalralla de del poblat ibèric d'Ullastret va fer que al seu voltant es formessin assentaments que en depenien econòmicament. Si bé s'intuïen, no ha estat fins aquest estiu que s'ha pogut demostrar la presència d'aquests nuclis en desenterrar-ne dos, dedicats a la metal·lúrgia i a l'explotació de la pedrera que va servir per edificar el poblat, a partir del segle VI aC. Aquest any també han tret a la llum un carrer de 4 metres d'amplada, una mida gens habitual en el món ibèric.
La recerca dirigida en els anys 50 i 60 del segle passat per Miquel Oliva i també, diverses cates posteriors havien evidenciat l'existència d'assentaments satèl·lits del gran poblat, l'oppidum del puig de Sant Andreu: Un programa conjunt entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Universitat de Pau (Occitània) ha permès fer aflorar al puig d'en Serra (a un quilòmetre del poblat) les restes d'unes cabanes molt senzilles on devien viure els treballadors de les pedreres. Aquestes, situades allà mateix, van servir per bastir Ullastret. Com que al poblat li han atorgat una cronologia dels segles V a l'I aC, s'ha deduït que la pedrera va continuar funcionant després que abandonessin Ullastret, al segle II aC.
Per altra banda, han excavat un segon assentament extern, a tocar de la paret del nord-oest de la muralla de l'oppidum. Atesa la naturalesa de les restes descobertes; aquest petit nucli estaria dedicat a la metal·lúrgia. Entre les seves estructures destaca un mur de dos metres d'amplada que, segons les primeres hipòtesis, reforçava la muralla veïna. La codirectora del projecte internacional, Rosa Plana (nascuda a Palafrugell, és professora a la Universitat de Pau) va anunciar ahir, en la presentació a la premsa dels descobriments d'aquest any, que es disposen d'indicis de diversos assentaments a la zona d'influència de l'oppidum. En pròximes campanyes els aniran desenterrant.
El carrer Major
La directora del jaciment i de les excavacions d'UIlastret, Aurora Martín, no es cansa de repetir que aquest és un assentament extraordinari. Per si li faltaven arguments a favor, aquest estiu han desenterrat un tram d'uns 50 metres de carrer, que fa uns 4 metres d'amplada i que és possible que amagui un canal de desguàs al centre. Orientada de nord a sud, la via distribueix la circulació de la zona central del poblat. Un carrer estret que comunica amb un espai pendent d'excavar i una mena de plaça han aparegut connectats al carrer. «A Catalunya no , es coneixen carrers ibèrics d'aquestes dimensions», va explicar ahir Martin.
Publicada a "El Punt" el dia 10 de setembre del 2002
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)