El volum és el primer d'una col·lecció sobre els celebres jaciments ibèrics
RAMON ESTÉBAN / Ullastret · Menys coneguda que el poblat del puig de Sant Andreu, l'illa d'en Reixac -una de les tres àrees que conformen el jaciment ibèric d'Ullastret - disposa ja d'una monografia especialitzada en què tècnics de diferents disciplines deixen constància dels treballs de recerca que s'hi van fer entre el 1987 i el 1992. Malgrat que han passat vuit anys, la informació que s'hi inclou és plenament vigent perquè els articles han estat revisats. El llibre, que van presentar dissabte dia 4 de febrer del 2001, al Museu d'Ullastret, és el primer lliurament d'una col·lecció que els pròxims mesos s'ampliarà amb dues publicacions més.
Tant l'edició - molt acurada - com el contingut - molt exhaustiu - denoten l'ambició amb què el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret ha plantejat aquesta col·lecció. El volum Excavacions arqueològiques a l'Illa d'en Reixac (19871992) l'han dirigit Aurora Martín (directora del complex d'Ullastret), Ramon Buxó, Joan B. López i Montserrat Mataró, que han coordinat un equip integrat per Bibiana Agustí, Francesc Burjachs, Susanna Casellas, Claire-Anne de Chazelles, Josep Maria Conde, Jenar Fèlix, Lluís Garcia, Maite Garcia, Maria Teresa Genís, Xon Güell, Carme Hoyas, Núria Juan-Muns, Àngel Lafuente, Josep Maria Llorens, Manel Millan, Jordi Nebot, Joan Oller, Antoni Palet, Maite Ros, Carme Rovira, Assumpció Toledo i Enric Villate. Segons ha anunciat Martín, aquest mateix any sortirà el volum de les actes d'una taula rodona sobre l'ocupació del territori celebrada al maig passat i, seguidament, una monografia sobre la necròpoli del puig de Serra, el tercer nucli del complex d'Ullastret. Fins ara, entre els fruits més significatius que han donat les aproximadament 6 ha. que ocupa el jaciment de l'illa d'en Reixac figuren un edifici de culte, diferents construccions civils i un tram de muralla. Al marge de les excavacions, la recerca actual se centra a esbrinar el sistema de relacions entre I'illa d'en Reixac i el nucli del puig de Sant Andreu (la part més popular del complex), separats per uns 400 metres. Una sèrie de restes disperses a les rodalies dels tres nuclis conformen l'àrea d'influència d'Ullastret, considerat el jaciment ibèric més important de les comarques de Girona i dels més importants de la península Ibèrica.
Un illot a l'estany
R.E./ Les primeres excavacions a l'illa d'en Reixac les va fer el doctor Oliva el 1965, quasi vint anys després que ell mateix i el professor Pericot comencessin a treballar al puig de Sant Andreu. El poblat de l'illa d'en Reixac està situat en un petit turó, a ponent del puig de Sant Andreu. Fins ben entrada l'època moderna, el promontori va ser un illot al mig de l'estany d'Ullastret, que es nodria de I'aigua del vell curs del Daró. La dessecació del Ilac va donar l'aspecte actual a la zona. Segons la informació recollida fins ara, l'assentament es remunta al segle VII aC i es deuria desocupar el II aC --com el puig de Sant Andreu- arran de l'ocupació romana durant la segona guerra púnica.
La presentació
En la presentació del llibre, que va ser feta davant d'una cinquantena de persones, hi va ser present el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Miquel Molist; el director general d'Arqueologia, Ramon Ten, i el professor de la Universitat d'Ais de Provença Dominique Garcia, entre altres càrrecs de l'administració i especialistes.
Publicada al diari "El Punt", 6 de febrer de 2001
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)