L'última campanya d'excavacions a la Torre de Sant Julià de Ramis permet acabar de delimitar el Jaciment

Vist: 2988

Els experts confirmen que als vessants del turó es van construir tres nivells de cabanes.

EL PUNT / Sant Julià de Ramis · La setena campanya d'excavacions al jaciment de la Torre, al veïnat dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, ha permès constatar l'existència de fins a tres nivells de cabanes del poblat ibèric escampades pels vessants del turó, amb qual cosa els experts han confirmat que la zona arqueològica és més àmplia del que suposaven. Lluís Palahí, un dels responsables dels treballs, va explicar ahir que el més important és definir el perímetre exacte del jaciment per planificar les intervencions futures.

El jaciment de Sant Julià de Ramis s'estén des de les restes de la caserna (castellum) de l'època del baix imperi fins a l'església dels Sants Metges, del segle XI i aixecada sobre el temple pagà. En total, es tracta d'un espai d'uns 150 metres de llarg per 40 d'amplada, que en alguns trams fins i tot s'eixampla. Tenint en compte aquesta extensió, en les set campanyes que s'han fet fins ara al jaciment, des de l'any 1996, només s'hauria excavat un 7 o un 8% de la zona, tot i que Lluís Palahí adverteix que en alguns espais del perímetre arqueològic, per la mateixa naturalesa del terreny, no és probable que s'hi obtingui cap mena de troballa. En la campanya d'aquest any, en la qual han participat una quarantena d'estudiants d'arqueologia sota la direcció d'Isabel Miquel, els treballs s'han concentrat en la banda oest del poblat ibèric, amb l'objectiu de delimitar el perímetre del sistema defensiu, cosa que ha permès comprovar que l'assentament s'escampava pels vessants del turó, amb les cabanes disposades de manera escalonada seguint tot el pendent. Una de les sorpreses dels arqueòlegs ha estat descobrir la continuació del jaciment al nord del castellum, on l'obertura d'una pista forestal per enllaçar amb l'església romànica feia témer que s'haurien perdut les restes. Ben al contrari, en les excavacions han aflorat fragments de paviment i de murs dels quals es desconeix de moment la funció però que podrien tenir relació amb l'estructura de la porta principal de la fortalesa. El jaciment de Sant Julià de Ramis, que abraça els períodes ibèric, tardoromà i visigòtic, és el més important de les comarques de Girona, després del d'Ullastret, i segons Lluís Palahí és un espai ideal per comprendre el procés de romanització de Girona

Publicada a "El Punt" el dia 30 d'agost del 2002

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)