Troben una moneda del segle III a.C. al jaciment dels Sants Metges de Sant Julià.

Vist: 2956

Les excavacions d'enguany han acotat de manera més precisa la muralla del poblat.

Cristina Valentí, Sant Julià de Ramis - L'equip d'arqueòlegs que treballen fins avui a la campanya d'excavacions al jaciment dels Sants Metges, a Sant Julià de Ramis, va fer ahir la troballa més important d'aquestes setmanes: una moneda de plata, la primera que ha localitzat després de nou anys de tasques d'investigació en aquesta zona.

Segons les primeres impressions dels arqueòlegs, podria tractar-se d'un dracma de plata del segle III a.C. i, segurament, pertany a l'Empúries grega ja que, en un petit relleu, hi apareix un pegàs -un cavall alat-, el símbol de la comunitat en època hel·lenística.

En realitat, el jaciment dels Sants Metges són dos perquè s'hi ha documentat un poblat ibèric «comparable, en mida, amb el d'Ullastret», segons va explicar ahir l'expert en patrimoni de la Universitat de Girona, Lluís Palahí. Els ibers van abandonar els Sants Metges i, més endavant, s'hi van establir els romans, que van aprofitar algunes de les edificacions dels anteriors pobladors.

Els romans es van establir a un punt privilegiat perquè, des de la torre de guaita es podia controlar la Via Augusta -la principal carretera d'entrada i sortida- a més de la frontera.

La campanya d'excavacions, que es va iniciar a finals de juliol i acaba avui, ha portat estudiants de diferents universitats de tot l'Estat i s'ha centrat en «l'ampliació cap a la zona est», tal com va indicar ahir la directora de les excavacions, Isabel Miquel. D'aquesta manera, s'ha anat acotant d'una manera més precisa la muralla que rodejava el jaciment.

A més a més, segons la directora de les excavacions, s'ha localitzat «un gruix de terra importantíssim que permet trobar restes del castell baiximperial -del segle IV al VII- en una capa superior i, restes ibèriques per sota». Així, la població romana no només va respectar l'antic assentament sinó que, en la mesura que van poder, també van aprofitar les estructures iberes.

Aquesta circumstància farà possible «documentar perfectament les diferents fases d'ocupació de tota la muntanya de Sant Julià», va assenyalar la jove arqueòloga Isabel Miquel.

Les línies d'investigació de l'actual campanya, la novena des del 1996, també s'han centrat en un forn rodó de treball, del qual encara no se sap quina era la seva funció. En canvi, sí que s'ha descobert que probablement aquest forn va estar vinculat a un altre forn, fet que fa pensar que aquesta era una zona de treball a l'aire lliure tot i que no s'ha pogut determinar què produïen.

Projecte museogràfic

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, va assegurar ahir que un dels «reptes» de l'Ajuntament és fer que els jaciments siguin visitables. En aquest sentit, s'està elaborant un projecte museogràfic a mig termini ja que les obres començaran l'any que ve.

Casassa també va explicar el seu objectiu de fer campanyes de difusió de les troballes entre els ciutadans de Sant Julià «perquè entenguin per què l'Ajuntament hi destina tants diners». Per això, aquest estiu s'han fet quatre nits de visites teatralitzades que han portat 350 persones a aquest indret, un «gran desconegut», segons l'alcalde.

Publicada a "El Punt" el dia 27 d'agost del 2004

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)