Documents

Precepte de Carles el Calb a favor del monestir de Sant Medir i Sant Genís - B.N. París - (14 de maig del 844)

Vist: 1461

Precepte del rei Carles el Calb, donat des de Tolosa a instàncies de l’abat d’Amer Guilera (més tard traslladat a Santa Maria d’Amer), confirmant al monestir de Sant Medir i Sant Genís la immunitat ja atorgada per precepte de l’emperador Lluís, i concedint-li la lliure elecció de l’abat.

Original: Bibl. Nationale de París, ms. Nouv. acq. lat 2579, f I (740 × 440 mms). Ramon D’abadal: Els diplomes carolingis a Catalunya, pàgs. 11-13.

(Chrismon) "In nomine sanctae et individuale Trinitatis. Karolus gratia Dei rex. Si erga loca divinis cultibus mancipata propter amorem Dei eorumque in eisdem locis sibi famulantibus beneficia oportuna largimur, praemium apud Dominum aeternae remunerationis rependi non diffidimus. Idcirco notum sit omnibus sanctae Dei ecclesiae fidelibus et nostris, praesentibus atque futuris, quia quidam religiosus vir Wilera, abba monasterii quod est situm in pago Gerondense, constructum scilicet sub honore sancti Emeterii sanctique Genesii, ad nostram accedens serenitatem, obtulit praecellentiae nostrae quondam domni et genitoris nostri gloriose memoriae augusti Hludowici auctoritatem, praedecessori siquidem suo venerabili abbati Deodato factam, in qua continebatur qualiter idem domnus et genitor noster, per intercessionem Gauzselmi quondam marchionis, eum et monachos suos predictumque monasterium cum omnibus rebus sibi pertinentibus sub suae immunitatis tuitione defensionisque munimine clementer susceperit. Petiit itaque reverentiam nostram idem Wilera abba, ut, eandem domni et genitoris nostri renovantes praeceptionem, eum monachosque suos una cum praescripto monasterio et cellis sibi pertinentibus aliisque omnibus rebus, similiter sub nostrae immunitatis defensione recipere plenissime dignaremur. Cujus inquam petitionibus libenter adquievimus et ita illi concessisse omnibus notum esse volumus. Quapropter eundem abbatem cum monachis sui[s,i]dem monasterium cum omnibus rebus sibi pertinentibus ac cellis sibi subjectis, quarum altera dicitur domus Sanctae Mariae, sita secus fluvium Amera, altera vero domus scilicet sita super fluvium Sterriam, necnon etiam cellulas duas in pago Inporitanense sitas, ex quibus una appellatur Columbarius, sita super fluvium Taceram, altera quippe dicitur Carcer, sitam juxta maris magni littora, cum omni earum omnium rerum integritate sub nostro mundeburdo, sicut dictum est, atque defensione integerrime contra omnium inquietudines hominum constituentes, praecipimus atque jubemus ut nullus judex publicus vel quislibet ex judiciaria potestate in ecclesias aut loca vel agros seu reliquas possessiones sepedicti monasterii et cellularum sibi subjectarum, ad causas judiciario more audiendas vel freda exigenda vel paratas faciendas aut ullas redibitiones aut fidejussores tollendos vel illorum homines distringendos aut inlicitas occansiones requirendas, ingredi audeat nec ea quae supra memorata sunt exigere praesumat; sed cum cellis supra memoratis et villaribus aliisque omnibus rebus praenominato monasterio pertinentibus, in quibuscunque consistant locis sive pagis, necnon etiam cum omnibus possessionibus quas juste rationabiliterque praesenti tempore possidere dinoscitur, simul cum his quas divina pietas eidem sacratissimo loco per suos quosque fideles augere voluerit, liceat memorato abbati suisque successoribus et monachis in sepedicto loco degentibus, quiete vivere et possidere, easdemque res cum omni securitate sine cujuspiam contradictione et minoratione tenere et possidere, eorumque pro utilitatibus racionabiliter concambiare, et pro nobis, conjuge proleque nostra, seu stabilitate totius regni nostri, una cum monachis inibi Domino militantibus, divinam misericordiam jugiter exorare. Et quandocumque divina vocatione memoratus abba aut successores sui ab hac luce migraverint, quamdiu inter se tales invenire potuerint qui eos secundum regulam sancti Benedicti regere et gubernare valeant licentiam habeant ex semetipsis abbates [eligere], qui eis, ut praediximus, merito vitae et sanctitatis preesse et prodesse possint. Et ut haec nostrae confirmationis auctoritas perpetuam obtineat firmitatem, [manu propria] firmavimus et anuli nostri impressione adsignari jussimus.

Signum (Monograma) Karoli gloriosissimi regis.

(Signe) Archarius praesbiter ad vicem Hludowici recognovit et s[ubscripsit] (Rusc. Lloc del segell.)

Data .II. idus maii. anno .IIII., indictione .VII.a, regnante domno nostro Karolo gloriosissimo rege. Actum Thol[os]a civitate, in Dei nomine feliciter. Amen. Amen."

Traducció

"En nom de la santa i indivisible Trinitat. Carles, rei per la gràcia de Déu. Si per l’amor de Déu atorguem els oportuns beneficis als llocs destinats al culte diví i a les persones que hi presten els seus serveis, confiem d’atreure’ns davant de Déu el premi de la remuneració eterna. Per això, que sigui conegut de tots els fidels de la santa Església de Déu i nostres, tant presents com futurs, que el religiós baró Guilera, abat del monestir que és situat al pagus de Girona, construït en honor de sant Medir i de sant Genís, acudint a la nostra serenitat, mostrà a la nostra excel·lència un document del difunt senyor i pare nostre de gloriosa memòria, l’august Lluís, atorgat al seu predecessor, el venerable abat Deudat, en el qual constava que el mateix senyor i pare nostre, per intercessió del difunt marquès Gauzelm, el prengué clementment a ell, els seus monjos i l’esmentat monestir amb tots els béns que li pertanyen sota la protecció de la seva immunitat i sota l’empara de la seva defensa. Així, doncs, el mateix abat Guilera demanà a la nostra reverència que, renovant el mateix precepte del senyor i pare nostre, ens dignéssim igualment a rebre de manera plena sota la defensa de la nostra immunitat, la seva persona i els seus monjos juntament amb l’esmentat monestir i les cel·les que li pertanyen i tots els altres béns. Nosaltres accedírem de bon grat a les seves peticions i així volem que sigui conegut de tothom que li ho concedírem. Per això posem sota la nostra protecció, tal com s’ha dit, i completament sota la nostra defensa contra les pertorbacions de tots els homes, el mateix abat amb els seus monjos i el mateix monestir amb tots els béns que li pertanyen i amb totes les cel·les que li són subjectes, una de les quals s’anomena la casa de Santa Maria, situada prop del riu Amer, una altra casa és situada a la vora del riu Terri, i també dues cases més situades al pagus d’Empúries, una de les quals s’anomena Colomer, situada a prop del riu Tacera. i l’altra s’anomena Carcer, situada a la costa del gran mar. I manem i ordenem que cap jutge públic i cap persona del poder judicial no gosi entrar a les esglésies o als llocs o als camps o a les altres possessions de l’esmentat monestir o de les cel·les que li són subjectes, amb la finalitat d’oir-hi causes segons els costums judicials, o d’exigir-hi esmenes, o de fer-hi parades, o de treure’n rendes o fidejussors, o d’encausar els seus homes, o de cercar-hi il·lícites excuses, i que no pretengui exigir-hi res de tot el que s’acaba d’esmentar; sinó que sigui permès a l’esmentat abat i als seus successors i als monjos que viuen a l’esmentat monestir, habitar-hi tranquil·lament i exercir-hi la possessió, amb les cel·les abans esmentades i amb els vilars i tots els altres béns que pertanyen a l’esmentat monestir, en qualsevol lloc o pagus on siguin situats, com també amb totes les possessions que se sap que té en el moment present de manera justa i raonable i aquelles que la misericòrdia divina vulgui que siguin afegides a aquest lloc sagrat per mitjà dels seus fidels, i que puguin tenir i posseir aquests béns amb plena seguretat i sense oposició ni minva per part de ningú, i fer-ne permutes segons les seves raonables necessitats, i demanar contínuament la misericòrdia divina per a nosaltres, per a la nostra esposa i per als nostres fills, com també per l’estabilitat de tot el nostre regne, juntament amb els monjos que serveixin Déu en aquest lloc. I cada vegada que s’escaigui que, cridats per Déu, l’abat esmentat o els seus successors deixin aquest món, si els monjos poden trobar entre ells una persona apta per a regir-los i governar-los sota la regla de sant Benet, que tinguin llicència per a elegir d’entre ells mateixos els abats que puguin, com hem dit abans, presidir-los i ser-los útils pels mèrits de la seva vida i la seva santedat. I perquè aquest document de confirmació nostre obtingui validesa perpètua, l’hem confirmat amb la nostra pròpia mà i hem manat que fos marcat amb la impressió del nostre anell.

Signatura de Carles, rei gloriosíssim.

Arcari, prevere, ho ha reconegut en lloc de Lluís i ho ha signat.

Donat el dia segon dels idus de maig, l’any quart, indicció setena, del regnat del nostre senyor Carles, rei gloriosíssim. Fet a la ciutat de Tolosa, en nom de Déu, feliçment. Amén. Amén."

Transcripció i traducció feta per Joan Ballés i Sallent dintre l'obra Catalunya Romànica

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)