Ramon Berenguer I de Barcelona (El Vell)

Vist: 6045
Cognoms i Nom:

Ramon Berenguer I de Barcelona (El Vell) 

Data Naixement:
 vers 1023  
Lloc de Naixement:
   
Pare:
Berenguer Ramon I de Barcelona   
Mare:
Sança de Castella   
Espós /Esposa:
Elisabet de Nimes  1ª esposa
Data de Casament:
any 1039   
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill   Berenguer de Barcelona, mort infant   
Fill   Arnau de Barcelona, mort infant  
Fill   Pere Ramon de Barcelona  
Espós /Esposa:
Blanca de Narbona  2ª esposa
Data de Casament:
any 1051  Repudiada per no tenir descendència
Espós /Esposa:
Almodis de la Marca  3ª esposa
Data de Casament:
any 1056   
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Filla    Agnès de Barcelona  
Fill   Ramon Berenguer II dit "Cap d'Estopes", Comte de Barcelona  
Fill   Berenguer Ramon II dit "el Fraticida", Comte de Barcelona  
Filla   Sança de Barcelona  
Data Defunció: 
 26 maig 1076  
Lloc de Defunció:
 Barcelona  
Notes:

Ramon Berenguer I i AlmodisFou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, «Apoderador d'Espanya» en antigues cròniques i annals, i «Defensor i mur del poble cristià» (Propugnator et murus christiani populi)

A Barcelona - Girona - Osona, el poder principesc del comte, instituït després de la victòria sobre els barons feudals, va entrar en crisi per la manera com Ramon Berenguer I de Barcelona va disposar la seva successió.

La línia dinàstica del Casal de Barcelona s'havia alterat el 1071 arran de l'assassinat d'Almodis pel primogènit Pere Ramon, fill de l'anterior matrimoni de Ramon Berenguer I amb Elisabet de Nimes. Com explica Santiago Sobrequés a Els grans comtes de Barcelona dins de la nissaga barcelonina, la comtessa actuà sempre amb preponderància, tal com ho mostren certs detalls, com ara la redacció, en temps d'Almodis dels documents de la cort sempre per duplicat, amb un exemplar per al comte i un altre per a la comtessa; a més, en els papers oficials, Almodis s'hi feia esmentar sempre, ignorant sovint el primogènit.

Pere Ramon, l'hereu dels comtats, degué considerar sempre una cosa anormal aquest protagonisme d'Almodis de la Marca, que, per exemple, la comtessa Ermessenda de Carcassona mai no havia pretés en vida del seu marit, el comte Ramon Borrell. Segurament, l'odi del primogènit cap a la comtessa s'exacerbà després de veure com la complexa, i laboriosa, adquisició dels comtats de Carcassona i Rasès s'havia fet amb l'únic propòsit, de constituir un domini propi per a Ramon Berenguer Cap d'Estopes, fill d'Almodis de la Marca. Pere Ramon assassinà la comtessa d'una manera gens premeditada, potser amb les seves pròpies mans; arran del seu crim, el primogènit fou desposseït dels drets successoris, i el 1072-73, el papa Gregori VII va condemnar-lo a l'exili i a redimir-se lluitant contra els infidels, en combat contra els quals, l'ex-hereu de Barcelona va morir a al-Àndalus.

Després de tot aquest fet Ramon Berenguer I va prendre la decisió de deixar els seus dominis en cogovern als seus dos fills, haguts d'Almodis de la Marca, Ramon Berenguer II dit Cap d'Estopes i Berenguer Ramon II el Fratricida, els quals eren o bessons o tenien poca diferència d'edat. Conjuntament havien de regir Barcelona, Girona i Osona en absolut condomini i plena igualtat de tal manera que, segons s'havia establert, si algú jurava fidelitat a un dels dos comtes de Barcelona, n'havia de jurar també a l'altre.

Les posteriors dissensions entre els dos germans afebliren el poder comtal; a més, el cogovern anunciava una futura divisió del domini barceloní, inevitable si tots dos comtes haguessin tingut descendència.

Informació extreta de Viquipèdia

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)