Alfons II d'Aragó (El Cast)

Vist: 7677
Cognoms i Nom:

Alfons II d'Aragó (El Cast)

Data Naixement:
entre 1152 i 1157  
Lloc de Naixement:
   
Pare:
Ramon Berenguer IV (El Sant)  
Mare:
Peronella d'Aragó  
Espós /Esposa:
Sança de Castella  
Data de Casament:
18 gener 1174  
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill any 1174 Pere d'Aragó, rei d'Aragó i comte de Barcelona †1213
Filla any 1179 Constança d'Aragó (v. 1179-1222), casada el 1198 amb Eimeric I d'Hongria i el 1210 amb Frederic II d'Alemanya †1222
Fill any 1180 Alfons d'Aragó, comte de Provença †1209
Filla any 1182 Elionor d'Aragó, casada el 1202 amb Ramon VI de Tolosa †1226
Filla any 1186 Sança d'Aragó, casada el 1211 amb Ramon VII de Tolosa †1241
Fill   Sanç d'Aragó, mort jove  
Fill   Ramon Berenguer d'Aragó, mort jove  
Fill any 1190 Ferran d'Aragó, abat de Mont Aragón †1248
Filla any 1192 Dolça d'Aragó, monja del monestir de Sixena  
Data Defunció: 
25 abril 1196  
Lloc de Defunció:
Perpinyà  
Notes:

Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya. Més endavant esdevingué comte del Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34, morint a l'edat de 39 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, en part (probablement les entranyes, separades segons un ús habitual en alguns llocs llavors), a Santa Maria de Vilabertran.

La data de naixença d'Alfons II d'Aragó ha estat motiu de controvèrsia a causa del fet que dos documents assenyalen dates diferents i que els fills de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó apareixen anomenats de diferents maneres al llarg del temps.

Després de la mort del seu pare, Ramon, va heretar ambdues unitats polítiques amb plenitud de titulació, essent jurat solemnement el 24 de febrer del 1163 com a: Alfons, comte de Barcelona. L'any següent, el 18 de juny del 1164, la seva mare la reina Peronella d'Aragó reafirmava el seu testament de 1152, realitzant una abdicació i donació pública del regne d'Aragó al seu fill Alfons precisant «que en el testament del meu marit t'anomena Ramon». Finalment, l'11 de novembre del 1164 Alfons era jurat com a rei d'Aragó a Saragossa en una assemblea amb els magnats aragonesos. Però tot i així Alfons el Cast encara era menor d'edat, ja que no havia arribat als 20 anys, i no podia accedir al tron; per això, es constituí una regència integrada per magnats catalans i aragonesos, que dirigí la política del regne fins que Alfons el Cast es casà, obtenint la majoria d'edat, i pogué començar a regnar personalment. Mentrestant la tutela d'Alfons va recaure a la pràctica en una tríada formada pel seu cosí Ramon Berenguer III de Provença, el gran senescal Guillem Ramon I de Montcada i el bisbe de Barcelona Guillem de Torroja; tot i que el tutor teòric segons els pactes d'amistat amb Anglaterra era el rei Enric II.

L'hegemonia del Casal de Barcelona sobre les altres nissagues comtals catalanes, base de l'estructuració política de Catalunya durant el segle XII, represa per Ramon Berenguer III (1097-1131) i afirmada, tal com s'ha exposat, per Ramon Berenguer IV (1131-1162), va consolidar-se definitivament en temps d'Alfons el Cast (1162-1196) i Pere I el Catòlic (1196-1213) amb les annexions dels comtats de Rosselló (1172) i Pallars Jussà (1192) i la supeditació al poder reial català de les cases comtals supervivents: Empúries, Pallars Sobirà i Urgell.

Tomba d'Alfons el Cast a PobletEn el seu testament, donat a Perpinyà el desembre de 1194, Alfons el Cast disposà que a la seva mort, esdevinguda el 25 d'abril de 1196, els regnes havien de repartir-se entre els seus dos fills: Aragó i Barcelona per al seu fill Pere, i Provença pel seu fill Alfons (juntament amb els comtats de Millau i Gavaldà), el qual ja estava involucrat en el govern d'aquestes terres des del 1189.

Amb aquesta disposició testamentària, ultra dotar d'un domini el seu fill petit, el rei sancionà la necessitat de Provença de disposar, per la seva llunyania, d'un governant propi. El 1185 després d'haver destituït, per traïció, el seu germà Sanç, Alfons el Cast ja havia nomenat a Alfons nou comte de Provença, però com que era menor d'edat el rei encomanà el govern provençal a procuradors com foren Roger Bernat de Foix (1185-1188), Barral de Marsella (1188-1192) i Lope Ximénez.

Fins i tot la seva mort la va programar com un acte d'enfortiment de la sobirania reial: Alfons va escollir com a panteó de la monarquia que ell iniciava el nou monestir de Poblet.

Informació extreta de Viquipèdia

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)