Jaume I de Catalunya i Aragó (El Conqueridor)

Vist: 7961
Cognoms i Nom:

Jaume I de Catalunya i Aragó (El Conqueridor)

Data Naixement:
2 febrer 1208  
Lloc de Naixement:
Montpeller  
Pare:
Pere I de Catalunya i Aragó, el Catòlic  
Mare:
Maria de Montpeller  
Espós /Esposa:
Elionor de Castella 1ª esposa
Data de Casament:
6 juny 1221 divorciat 1229
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill any 1222 Alfons d'Aragó. Hereu de la corona fins la seva mort †1260
Amant
Elo Àlvarez 1ª amant
Amant
Aurembiaix d'Urgell, filla del comte d'Urgell 2ª amant

 

Espós /Esposa:
Violant d'Hongria, filla d'Andreu II d'Hongria 2ª esposa
Data de Casament:
8 setembre 1235  
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Filla any 1236 Violant d'Aragó, casada el 1246 amb Alfons X de Castella †1300
Filla any 1238 Constança d'Aragó, casada amb Manuel de Portugal †1275
Filla any 1239 Sança d'Aragó, morí en pelegrinatge a Terra Santa †1251
Fill any 1240 Pere II (el Gran), rei d'Aragó i València i comte de Barcelona †1285
Fill any 1243 Jaume II de Mallorca, rei de Mallorca †1311
Filla any 1245 Elisabet d'Aragó i d'Hongria, casada el 1262 amb Felip III de França †1271
Fill any 1247 Sanç d'Aragó, que arribaria a ser arquebisbe de Toledo †1275
Fill any 1248 Ferran d'Aragó, mort als tres anys †1251
Amant
Blanca d'Antillón 3ª amant
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill bord any 1240 Ferran Sanxis (1240-1275), baró de Castre †1275 
Amant
Elvira Sarroca 4ª amant
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill bord any 1248 Jaume Sarroca, que va arribar a ser bisbe d'Osca †1298
Amant
Guillema Cabrera 5ª amant
Amant
Berenguela Ferrandis 6ª amant
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill bord any 1259 Pere Ferrandis d'Híxar (1259-1318), baró d'Híxar †1318

 

Espós /Esposa:
Teresa Gil de Vidaure 3ª esposa
Data de Casament:
   
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill  any 1255  Jaume de Xèrica, senyor de Xèrica  †1285 
Fill any 1258 Pere I d'Ayerbe, baró d'Ayerbe  
Amant
Berenguela Alonso de Molina 7ª amant
Amant
Sibil·la de Saga 8ª amant
Data Defunció: 
27 juliol 1276  
Lloc de Defunció:
Alzira, regne de València  
Notes:

Jaume I, el ConqueridorFou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Sobre l'engendrament del rei Jaume, fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller, com que el rei Pere rebutjava la seva muller i hom estava preocupat per l'absència d'un hereu legítim, s'ordí una trama per a enganyar-lo. Als primers de maig del 1207, aprofitant que el rei era a Montpeller li digueren que una dama montpellerina que desitjava tenir per amistançada l'esperava en un palau de la ciutat. Però en lloc de la dama fou Maria de Montpeller qui passà la nit amb el rei, mentre a les fosques aquest pensava que jeia amb la dama que desitjava. A fi de donar fe de l'engendrament, Maria de Montpeller havia estat acompanyada per 24 prohoms i 2 notaris, abats i priors, l'oficial del bisbe i diversos religiosos, dotze dames i altres tantes donzelles. Quan arribà el matí, entraren tots a la cambra i Maria de Montpeller revelà la seva identitat, explicant-li al rei el què havia succeït; aleshores ell digué que "pus així era, que plagués a Déu que fos complit llur enteniment", i aquell mateix dia marxà de Montpeller a cavall. Passat el temps de l'embaràs, el rei en Jaume I d'Aragó va nàixer al Palau dels Tornamira de Montpeller la nit de l'1 al 2 de febrer del 1208.

Els testimonis documentals confirmen que el primer nom que s'escollí per al futur rei conqueridor no havia estat el de Jaume, sinó que s'hauria d'haver dit Pere, talment com el seu pare. Amb aquest nom figura en el contracte matrimonial que el 1210 pactà el seu pare el rei Pere «el Catòlic» entre el seu fill i la comtessa d'Urgell; i també figura amb el nom de Pere en el nou contracte matrimonial firmat el 1211 amb la filla de Simó IV de Montfort. A més, en el text primitiu de les Gesta comitum Barchinonensium et Regum Aragonum se l'anomena per dues vegades Pere Jaume. I el fet és que en el llinatge de Casal de Barcelona els noms tradicional havien estat els de Borrell, Ramon i Berenguer i les combinacions d'aquests; i en la Casa d'Aragó durant la dinastia Ximena els noms tradicionals havien estat Alfons i Pere. El nom de Jaume no comptava amb cap antecedent en cap dels dos llinatges, així com tampoc apareix en el llinatge de la reina Maria de Montpeller.

És el mateix rei qui explica en la seva crònica el motiu de l'elecció d'un nom tan estrany a la tradició, Jaume, per a l'hereu de la Corona d'Aragó. Diu que sa mare, Maria de Montpeller, encengué dotze ciris amb els noms dels dotze apòstols; els possibles noms eren, doncs, Pere, Andreu, Jaume (el major), Jaume (el menor), Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Maties, Tomàs, Simó, Judes (Tadeu), Judes (Iscariot). El darrer ciri a consumir-se fou el que duia escrit el nom de Jaume, i aquest fou el nom que la reina Maria de Montpeller escollí per al seu fill. La Providència decidí que fos l'apòstol sant Jaume qui donés el nom al futur rei conqueridor, esdevenint Jaume I d'Aragó, i també fou I de Mallorca, I de València, I de Barcelona, I d'Urgell i I de Montpeller.

Pel que fa als diferents testaments, Jaume I seguí una concepció patrimonial de l'estat i repartí els seus regnes segons el nombre de fills que va anar tenint; així, des d'un fill únic al primer testament del 1223, a quatre fills al quart testament del 1248, es preocupa que tots siguin reis i tinguin un territori. Quan arribà el moment de la seva mort, al rei Jaume tan sols li quedaven dos fills vius, l'Infant Pere i l'Infant Jaume. Així, en darrer testament del 1262, deixà al seu segon fill, l'infant Pere, (futur Pere el Gran), el Regne d'Aragó, el Regne de València i Catalunya, donant continuïtat a la Corona d'Aragó encara que segregant-ne els territoris insulars, nord-catalans i occitans. D'altra banda, al germà petit, l'infant Jaume (futur Jaume II de Mallorca, li deixà el Regne de Mallorca, el Comtat de Rosselló, el Comtat de Cerdanya i els territoris que conservava a Occitània, el Vescomtat de Carlat, la Baronia d'Omeladès i la Senyoria de Montpeller, donant naixement al que s'ha anomenat Corona de Mallorca.

Les conseqüències d'aquesta partició foren que calgué, per una banda, la recomanació al seu fill menor, Jaume, que es mantingués unit al germà gran, Pere. Aquesta recomanació acabà plasmant-se el 1279 en el Tractat de Perpinyà, mitjançant el qual el rei de la Corona de Mallorca s'infeudava i retia vassallatge al seu germà gran, el rei de la Corona d'Aragó; i més tard, el 1343, en el Jurament per les Illes, que annexionava i prohibia de manera definitiva que els territoris que havien format l'extinta Corona de Mallorca es poguessin separar mai de la Corona d'Aragó. I és que, de fet, ja en temps de Jaume I els seus contemporanis tingueren consciència dels inconvenients que aquella política patrimonial creava, tal com ho palesà el cronista Ramon Muntaner en la metàfora de la Mata de Jonc.

D'altra banda, l'analisi de les diferents combinacions de regnes que Jaume I assignà en cada testament mostra la constància en atribuir al fill gran, l'Infant Alfons, el Regne d'Aragó; a l'Infant Pere Catalunya; i a l'Infant Jaume el Regne de Mallorca i Montpeller (a excepció del 4t testament on se'l fa rei de València). També s'hi observa que l'ordre de naixement s'associava amb la importància del regne atribuït: els patrimonials, Aragó i Catalunya, pel primogènit; en haver-hi dos fills, Alfons rebia Aragó i Pere, Catalunya, palesant que Aragó era més important. En haver-hi quatre fills, el tercer rebia el Regne de València, el tercer en importància per l'extensió. I en haver-n'hi quatre, el petit rebia les terres nord-pirinenques i Montpeller.

La principal diferència entre el segon i el darrer testament, moments en els quals Jaume I tingué només dos fills, rau en què en el segon, quan l'Infant Pere era el menor, havia de rebre un bloc format pel Regne de València, el Regne de Mallorca i les terres occitanes; per contra, en el darrer testament, també amb dos fills, el petit, en aquest cas l'Infant Jaume, no rebé en el seu bloc el Regne de València, el qual passà al bloc de l'Infant Pere conjuntament amb el Regne d'Aragó i Catalunya. El motiu pogué ser la voluntat del rei Jaume I de no crear dos blocs prou grossos com per què es poguessin enfrontar entre si. Però la conseqüència fou que la Corona de Mallorca resultava massa dèbil per valdre's per si mateix enmig de la poderosa Corona d'Aragó i l'encara més poderós Regne de França. L'estratègica situació dels territoris nord-catalans del Comtat de Rosselló i del Comtat de Cerdanya com a zona intermèdia entre les dues potències feren el Regne de França intentés quasi immediatament l'annexió dels territoris nord-catalans mentre que davant d'aquesta amenaça la Corona d'Aragó reaccionés de la mateixa manera i forcés la reincorporació violenta dels territoris de la Corona de Mallorca. Així, quan es produí l'ofensiva francesa durant la Croada contra la Corona d'Aragó, el rei Pere "el Gran" emprengué confiscació del Regne de Mallorca. I finalment, el rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós" conquerí la Corona de Mallorca de manera definitiva i reincorporà els seus territoris a la Corona d'Aragó.

Informació extreta de Viquipèdia

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)