Història de Navata - Introducció

Portal Gironí
Vist: 895

El topònim de Navata el trobem esmentat documentalment per primera vegada el 10 de maig de l'any 948, en la donació que Gotmar, bisbe de Girona, fa a l'església de Santa Maria de la Seu de Girona, de la vil·la dita Llebrers, en el terme de Navata, situada al comtat de Besalú, que posseeix per herència dels seus pares, per compra i per precepte del rei Lluís1.

Posteriorment, els documents en els quals es troba citat el nom de Navata per part dels senyors del lloc són de finals del segle XI. El primer document és un jurament de fidelitat dels nobles del comtat de Besalú referent al comte Bernat II i és de datació posterior al 1070. L'altre document és un conveni de fidelitat de Guillem Hug, fill de Sança, a Bernat II de Besalú, de l'any 1090. Malgrat l'existència d'aquests dos documents, en un altre text de l'any 1072 es fa referència a Bernat Adalbert de Navata. Es tracta d'un conveni que signà amb el bisbe Berenguer i en qual es troba també el primer esment escrit sobre el castell de Navata, que en l'època medieval formava, juntament amb el seu territori, una baronia. Les ruïnes d'aquest castell estan situades a uns dos quilòmetres del poble2.

Una data important en la història del llinatge feudal dels Navata és  l'any 1190, quan el rei Alfons donà en feu la vila de Peralada a Bernat de Navata i a la seva muller Ermessenda. Navata a més d'ésser el cap d'una baronia, a l'any 1645 es concedí el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, malgrat que pocs dies després el despatx reial que havia de confirmar aquest títol fou lliurat amb la denominació de marquesat d'Anglesola. Anys més tard, en el 1698, trobem Navata com a cap d'una batllia que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma2.

Sabem que a Navata hi havia un hospital de pobres que arribà a ser tant conegut que suplantà el nom de la població. La vila de l'Hospital era un indret especial dintre la vila de Navata i es troba citada entre els anys 1291 i 1448. De l'Hospital pròpiament dit hi ha dades des de l'any 12832.

Seguint la tònica de les poblacions de la comarca, el procés demogràfic de Navata va tenir un augment considerables als segles XVIII i XIX amb una davallada, també considerable amb posterioritat, atenuada el 1979 amb la inclusió del terme de Taravaus2.

1 Catalunya carolíngia, Vol. V, Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Perelada. Santiago Sobrequés, Sebastià Riera i Manuel Rovira
2 Girona pas a pas, de Dolors Grau i Lluís Planas

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)