Organització Territori

Parròquia de Santa Eulàlia de Noves

Vist: 153

El monestir de Sant Pere de Rodes tenia possessions a la “villa Novas”, segons el precepte del rei Lotari de l’any 982; també li són confirmades en la butlla del papa Joan XV de l’any 990.

En una escriptura sobre possessions de diferents cavallers, en feu del monestir de Sant Quirc de Colera, datable al darrer quart del segle XI, figura que el vescomte de “castrí Birtini”, Ramon Guillem, tenia a la “villa Novas” tots els masos, les terres i les vinyes i altres pertinences, juntament amb l’església de Sant Nazari. També s’hi expressa que Dalmau Berenguer tenia la meitat de l’església de Sant Nazari amb masos, terres i vinyes, i que Gausbert Gausbert de Castelló tenia dos masos amb terres i pertinences a la “villa Novas”.

Aquesta església o domus de Sant Nazari, que és esmentada més tard, al començament del segle XIII, com a possessió de Sant Quirc de Colera, era situada a la rodalia de la font de Sant Nazari, al sud-oest del nucli de Noves, i no en queden restes.

Al segle XIII i a la primera meitat del XIV hi ha diferents notícies dels delmes de la parròquia de Santa Eulàlia de Noves que el bisbe tenia infeudats a diferents cavallers; hi apareixen sovint els Güell o Desgüell de Llers, els Pau i els Sord de Vilanova de la Muga. L’any 1315 ja es distingeix entre els delmes de Santa Eulàlia de Noves i els de Garriguella.

En les Radones decimarum del 1279 i el 1280 figura l’església de Noves, que és esmentada entre les parròquies en les relacions diocesanes del 1362 i del final del segle XIV. En les darreres apareix l’“Ecclesia parrochialis sancte Eulalie de Novis, vel de Garriguella”, amb la particularitat que la precisió sobre Garriguella és una interpolació que, pel tipus de lletra, cal considerar del segle XVI. De manera idèntica apareix en el nomenclàtor del 1691. S’hi observa, doncs, el procés de preeminència del topònim Garriguella, que ha acabat per designar tot aquest terme1.

La parròquia de Santa Eulàlia de Noves depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.

1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)