Organització Territori

Parròquia de Sant Joan de Palau-saverdera

Vist: 130

El lloc de Palau-saverdera és esmentat l’any 974 en una butlla del papa Benet VI a favor de Sant Pere de Rodes, entre els límits del territori del monestir: “…ipsas vineas de villa Palatio”. Hom troba la mateixa referència en un precepte del rei Lotari de l’any 982, en el qual també s’al·ludeix a una possessió de Sant Pere de Rodes situada “in villa Palatio, in Turricella”, és a dir, al veïnat actual de les Torroelles, a ponent de l’actual terme municipal. Aquest alou és anomenat també en una butlla del papa Joan XV de l’any 990 a favor del mateix cenobi.

La vila de Palau és documentada els anys 1035 i 1060. En textos dels anys 1115 i 1164 apareix ja l’apel·latiu Saverdera (Palaz de Çavardera).

L’església parroquial de Sant Joan de Villa Palacii surt documentada l’any 1070 en una donació feta per Ponç Veneder al monestir de Santa Maria de Roses d’un alou situat a l’indret d’Anglada, en aquesta parròquia.

L’any 1227 hi ha referències a la venda d’un mas de la parròquia de Sant Joan de Palacio de Verdaria. L’any 1251, Bernat de Tamariu, de Roses, acomplí el desig de la seva mare fundant una llàntia perpètua a l’església de Santa Maria de Roses, que dotà amb la seva meitat d’un mas del puig de Palau, de la parròquia de Sant Joan de Palau-saverdera.

L’any 1256 el cavaller Pere Bech reconegué que tenia pel bisbe una part del delme d’aquesta parròquia, la qual s’enregistra en les Rationes decimarum els anys 1279 i 1280. També figura en els nomenclàtors diocesans del segle XIV i de dates posteriors. Ha mantingut, fins al present, la funció parroquial1.

La parròquia de Sant Joan de Palau-saverdera depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.

1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)