Organització Territori

Parròquia de Sant Martí de Peralada

Vist: 129

La primera notícia documental que coneixem d’aquesta església data de l’any 1002, quan el papa Silvestre II, mitjançant una epístola adreçada al bisbe Odó en la qual confirmava diverses possessions de la seu de Girona, s’hi refereix en esmentar: “Et in Petralata ecclesiam Sancti Martini…”. No obstant això, és probable que aquesta església ja existís bastant de temps abans.

Uns quants anys més tard, concretament el 1012, se celebrà un judici davant les portes de l’església de “Sancti Martini in castro que nuncupavit Tolone… in pago Petralatense”, en el qual l’abat Amblart de Sant Quirc de Colera obtingué el reconeixement de diverses possessions del comtat de Peralada.

Entre d’altres notícies, l’any 1153 l’església és anomenada “Sancti Martini de Petralate” en relació amb unes propietats de l’abadia de Camprodon en aquesta parròquia.

L’any 1212 el bisbe Arnau de Creixell concedí permís als esposos Bernat Dorca i Adelaida per a instituir un benefici a l’altar de Sant Pere, fundat pel mateix Dorca a l’església parroquial de Sant Martí de Peralada, el qual dotà amb un hort de l’indret de l’Illa, un camp de Rustià, a Vallgornera, i cases a Peralada. Aquest document, de l’Arxiu Diocesà de Girona, té interès perquè es relaciona amb l’epitafi sepulcral del mateix Bernat Dorca que hi ha a l’únic llenç conservat de l’església romànica de Sant Martí de Peralada, on també es fa esment de l’altar de Sant Pere dotat per aquest personatge.

L’església figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i en les llistes de parròquies del 1362, del final del segle XIV i d’èpoques posteriors.

L’església de Sant Martí de Peralada és esmentada en un text pretesament molt anterior a tots els esmentats, una suposada sentència de Carles el Calb datada l’any 844, favorable al monestir de Sant Quirc de Colera en un judici que l’enfrontava amb el comte Alaric d’Empúries-Peralada. Hom considera aquest document falsificat o molt alterat en una data no posterior als segles XII o XIII; s’hi afirma que els fundadors de Sant Quirc, Libenci i Asnari, prengueren als pagans la vila de “Castro Tolon” o Peralada i hi edificaren l’església de Sant Martí, que convertiren en parròquia: domo Sancti Martini fecerunt…”.

L’actual església de Sant Martí de Peralada és un edifici neoclàssic, de dimensions força grans, que conserva una torre campanar gòtica i uns reduïts vestigis del temple alt-medieval. Francesc Monsalvatje, en el volum dissetè de la seva obra, publicat el 1909, comenta: “Dicha iglesia se reedificó de nuevo hace diez o doce años”1.

La parròquia de Sant Martí de Peralada depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.

1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)