Organització Territori

Parròquia de Sant Andreu de Roses

Vist: 115

Església desapareguda que estigué situada en les immediacions del monestir de Santa Maria de Roses i que fou la parròquia forana o al servei de la població de l’entorn d’aquest monestir.

En una donació de l’any 1105 es desprèn que el culte a sant Andreu es trobava aleshores dins l’església monàstica de Santa Maria, però, tanmateix, en un testament de l’any 1107 es distingeix entre Santa Maria i Sant Andreu com si fossin temples diferenciats; si no es troben noves dades documentals, el dubte no es pot esclarir. Al segle XIV és ben atestada l’existència de l’església de Sant Andreu, dita “de la Roca” en un document de l’any 1329. En els nomenclàtors del final del segle XIV és consignada com a “Ecclesia parrochialis sancti Andree in monasterio sancte Marie de Rosis”. És molt probable que aquest temple desaparegués en ésser construïda la ciutadella de Roses al segle XVI. Aquesta plaça forta tenia, al costat de tramuntana, el baluard de Sant Andreu, la qual cosa fa suposar que l’antiga parròquia es trobava vers aquell indret1.

La parròquia de Sant Andreu de Roses depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.

1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)