Al segle IX es troba identificat com a Stagneolum i al segle X com a Villa Stagno.

La parròquia de  Sant Andreu d'Estanyol, dintre el terme municipal de Bescanó, és existent a l'any 882. El temple, bastit els anys 1701-1740, el traçà Agustí­ Soriano.
Dintre el seu terme es troba el jaciment ibèric de Can Cendra o Puig de la Torre, el que vol dir que el lloc ja era habitat en els segles IV i III aC.
A l'any 822 és esmentada com a Stagneolum quan el bisbe Teuter, dóna diferents delmes. A l'any 922 hi ha una referència a Villa Stagno i un castell. A l'any 1187 apareix amb el topònim Estaniol, com a parròquia. Aquest topònim podria tenir relació amb l'embassament que havia existit a l'antic Clot Rosat anomenat també Clot d'en Roure o Estanyol, que és un antic volcà amb un cràter de deu o dotze metres de fondària.
Com a conseqüència de les guerres remençes,  El rei Joan II recompensà al capitost Verntellat amb la possessió de la parròquia d'Estanyol, entre d'altres.
Durant les guerres carlines, el vicari d'Estanyol organitzà una partida d'homes que, a les ordres del general Savalls, lluitaren a favor de la causa carlista.

Veure també: Església de Sant Andreu d'Estanyol

Informació extreta de:
Repertori General de l'Arxiu Diocesà de Girona, de Josep M. Marquès
Catalunya Romànica, Vol. V,  Antoni Sanz Alguacil - Editada per GEC
Els pobles gironins, de Maruja Arnau; Girona Pas a Pas, de Dolors Grau i Lluí­s Planas

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)