Mas Ribot

Vist: 5314

A l'altre costat de carretera, surt un camí­ particular que porta al mas Ribot, casal propietat del marquès de Camps i conegut també com cal Marquès. Es troba situat al mig d'una àmplia propietat agrí­cola. Construït el segle XIX, té elements decoratius de tipus neo-renaixentista, formats especialment per torretes amb teulats en forma de con. També té una gran torre de planta quadrada amb una galeria superior i teulat acabat en punxa.

Trobem un esment dels Ribot de Salt en un document del 5 d'abril de 1472, en que l'abadessa, Aldonça de Biure, i la comunitat del monestir de Sant Daniel de Girona funden tres aniversaris, que seran administrats per Joan Vives, prevere i domer de l'església del monestir i administrador dels aniversaris presbiterals i conventuals de l'església de Sant Daniel, que la difunta monja i sagristana Francesca Sarrahina havia fundat de paraula. El primer s'ha de celebrar anualment, amb set salms i lletanies i nou lliçons de difunts, cada 17 de març per la seva ànima, per les de l'abadessa Francesca de Palau, Caterina de Llavià, Elonor Mancia, Violant Roca i Aldonça Miquel, totes monges de la comunitat, i per les dels seus pares i germans, hi assigna un censal de quaranta sous de pensió anual i quaranta lliures de capital que Pere Ribot, de Salt, i la seva esposa Narcisa, Salvador Oliveres, àlies Ribot, de Salt, i la seva esposa Francesca prestaven a Francesca, i ara les presten al monestir, i són garantits per P[...] Martí, Francesc Mir de Sant Gregori, Jaume Oliver i Salvador Boades de Salitja. D'aquests censals, cada monja, el capellà i el domer han de rebre catorze diners, la sagristana, a més, rebrà dos sous i ha de fer l'ofrena de pa, vi, llum i encens, cada escolana dos diners, cada beneficiat que digui missa amb absolució i set salms pel dit aniversari tingui nou sous i el que sobri dels quaranta sous totals que sigui per ornaments d'altar o reparació de llibres. Els altres dos aniversaris a celebrar anualment, un per al 16 d'octubre i l'altre pel 16 de novembre, per l'ànima de totes les monges citades al primer aniversari, hi són assignats una pensió anual de vint-i-cinc sous per cadascun, que prové del censal de capital de cinquanta lliures comprat amb els mateixos diners de Francesca Serrahina a Eimeric de la Via, ciutadà de Girona, i a la seva esposa Isabel, pel qual van obligar tots els seus béns i un censal de vint sous i vuit diners que cobraven sobre la Universitat de la ciutat de Girona, regal fet per Guillem de Vilanova i Violant, pares d'Isabel, pel seu casament1.

El desembre de l’any 1531 es va atorgar una llicència d’obres per part de la Corona – llavors la dinastia dels Aústries- a Pere Ribot, propietari del Mas Ribot, “per prendre aigua del Rec Monar atrevessant les terres de Narcís Ferran i altres propietaris, a fi de regar les seves propietats”, La llicència és concedida per Joan Esteban, lloctinent del Batlle General de Catalunya a les vegueries de Girona i Besalú. Aquesta figura era la que recaptava impostos en nom de la Corona2.

El mas Ribot amplia les seves propietats el segle XVI amb la compra de la Devesa de Dons o de Cartellà l'any 1537: "Venda atorgada per Rafael Agullana, ciutadà de Girona, Garau Andreu, Mercader de Girona i Jaume Martà, calceter de Girona, consols de l'Hospital Nou de Santa Caterina de Girona, en favor de Pere Ribot, major de Salt, de tota la devesa que tenia la senyora Gernina Aleny i de Dons (filla de l'Honorable Miquel de Dons, donzell, i vídua de l'Honorable Francesc de la Via, ciutadà de Girona), prop del riu Ter, als llocs de Salt i Montfullà, que l'Hospital Nou, havia rebut com a hereu de l'esmentada senyora, pel preu de 265 lliures i 10 sous barcelonesos. Aquesta devesa, amb arbres de diverses classes, es anomenada Devesa de Mossèn Dons i, anteriorment, Devesa de Cartell, i afronta: a l'est amb la devesa comuna de Salt; al sud amb el rec reial, a l'oest i el nord amb el riu Ter"3.

L'any 1622, els Ribot varen perdre la devesa per deutes de censos. Gaspar Llorens, senyor útil del mas Llorens de Salt se la va adjudicar en pública subhasta4. El mas Ribot va acabar passant també a mans dels Llorens, la pubilla dels quals, Catalina Llorens i Llach, es casà amb Josep Font i Orri l'any 1635 i després el mas passà a engruixir el patrimoni dels Cortada de Santa Eugènia quan Josep Font i Llobregat es casa amb Margarida Cortada i Tomàs l'any 16815. Finalment, el 1732, Josep Font i Cortada es casa amb Joana Camprodon, quina filla, Narcisa Font i Camprodon es casa l'any 1754 amb Llátzer Anton Camps, primer dels Camps vinculats a Salt i iniciador d'una nissaga d'hereus, els quals, en base a casaments molt profitosos amb pubilles empordaneses de les famílis Avinyó i Matas, varen anar acumulant un enorme patrimoni que farien de Pelagi de Camps el primer contribuent gironí de finals del segle XIX6.

En un inventari realitzat el 1796, el mas Ribot forma part com una propietat més dels béns que passaren dels Font als Camps, igualment com el mas Llorens, el mas Devesa, la torre de Santdionís, la torre Mirona i diversos masos de Santa Eugènia i altres pobles de les comarques gironines7.

1 Col·lecció de pergamins del fons del monestir de Sant Daniel de Girona, pergamí nº 1276
2 web viusalt.cat (14/12/2021)
3 Les terres del comú de Salt, per Elena Masó. AMS, Col·lecció de Pergamins, nº 277 LL.
4 Les terres del comú de Salt, per Elena Masó. AMS, Col·lecció de Pergamins, nº 280 LL.
5 Les terres del comú de Salt, per Elena Masó. AMS. Llegat del Marquès de Camps, secció Família i Patrimoni, lligall 3, carpeta 1.1.3
6 Les terres del comú de Salt, per Elena Masó. Rosa Congost, las listas de los mayores contribuyentes de 1875, Agricultura y sociedad, nº 27, 1983, pags.289-375.
7 Els masos fortificats del Pla de Salt, de Xavier Alberch i Josep Burch. AMS, Fons Marquès de Camps, lligall 21, inventari 1796

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)