Pere Gifre i Ribas
(Creixell, 1962), historiador i professor, és llicenciat en Història (UAB, 1985).
Actualment és professor (1986) i director de l'Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, i president de l'Institut d'Estudis Empordanesos. S'ha especialitzat en història moderna, concretament de la ruralia de la regió de Girona, de la catalogació, estudi i difusió dels arxius patrimonials de les comarques gironines i de l'estudi de les Corts catalanes. Treballa en la tesi doctoral sobre la consolidació dels senyors útils i propietaris de masos.
Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades i és autor, juntament amb Santi Soler, dels llibres Patrimoni i arxiu. Inventari del fons patrimonial Caramany de Corçà (1996) i Els Farners: vassalls de senyors i senyors de pagesos. Catàleg documental de l'Arxiu Farners (1996). Amb Joaquim Albareda, el manual Història de la Catalunya moderna (1999). Amb Xavier Torres, Treballs y desditxas que àn succeït en lo present principat de Chatalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona (1674-1700) i amb Josep Matas i Santi Soler, Els arxius patrimonials (2002). Ha coordinat la publicació del volum Història de l'Alt Empordà (2000) i ha estat president de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Forma part del grup coordinat per Eva Serra que edita les corts catalanes de l'època moderna, de les quals s'han publicat quatre volums.
Informació extreta de Viquipèdia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)