Guillem Galceran II de Cartellà

Vist: 6460
Cognoms i Nom: 

 GUILLEM GALCERAN II DE CARTELLÀ

Data Naixement:
 Aprox. 1232  
Lloc de Naixement:
 Hostoles  
Pare:
 Arnau Guillem II de Cartellà  
Mare:
 Orpai de Romagós  
Espós /Esposa:
 Blanca de Creixell  Primeres núpcies
Data de Casament:
   
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Filla   Sibil·la , casada amb Francesc de Requesens  
Filla   Ermessenda, casada amb Bernart-Hug de Serrallonga, baró de Cabrenys  
Filla   Guisla, monja de Valldaura  
Espós /Esposa:
 Brunissenda de Cabrera  Segones núpcies
Data de Casament:
   
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill    Arnau Guillem  
Filla   Agnès, Jaume de Besora, senyor de Besora  
Fill   Guillem Galceran III, senyor de Cartellà i Falgons  
Data Defunció: 
   
Lloc de Defunció:
   
Notes:

Noble i militar, senyor d’Hostoles i de Pontons, de Cartellà i de Falgons, comte de Catanzaro.

De temperament rebel i bel·licós, fou un dels barons desafectes a Jaume I de Catalunya-Aragó. Malferí el batlle del Rosselló, Ramon de Pompià; l’infant Pere, com a procurador general del regne, l’assetjà al seu castell d’Hostoles (1258) i el vencé (1). Fou enviat com a ambaixador a Tlemcen (1267), d’on fou alcaid dels cristians. Retornà a Catalunya, on s’adherí a la rebel·lió dels nobles contra Pere el Gran, i caigué presoner a Balaguer (1280). Perdonat pel rei, des de llavors li fou fidel, i l’acompanyà a Alcoll, a l’expedició de Sicília (1282) i a la campanya de l’Empordà (1285), on fou conseller militar de l’infant Alfons. Fou el cap dels exèrcits de Jaume II i de Frederic de Sicília en les guerres contra els Anjou; intervingué en la defensa de Gagliano, on vencé els ‘cavallers de la mort’ francesos, i alliberà Catània del setge de Robert d’Anjou. Fou nomenat governador de Calàbria i comte de Catanzaro (1297). Tornà a Catalunya després de la pau de Caltabellotta (1302) i sembla que visqué fins a noranta anys. D’ell digué el cronista Ramon Muntaner que era un dels millors cavallers del seu temps, tot comparant-lo a Lancelot.

Informació extreta de "Enciclopèdia.cat"

Informació dispersa:

L'1 de febrer de 1259, Jaume I d'Aragó ordena al veguer de Girona que, en nom seu, s'apoderi del castell de Rocacorba, propietat de Guillem Galceran de Cartellà i del de Puigalder de Ramon de Palafolls que tenia en el seu poder, i els doni en custòdia a Guillem de Castellnou per aposentar-hi tropes reials (ACA Reg. 3 f.261). Guillem Galceran, poc després d'haver-se casat amb Blanca, va tenir un litigi amb Jaume I sobre el castell d'Hostoles, signant entre ells una treva l'any 1262(1)

El 30 i 31 de juliol de 1290, Alfons II d'Aragó, ordena a Guillem Galceran de Cartellà que lliuri al veguer de Girona la possessió dels castells de Rocacorba i Puigalder (A.C.A., Enajenaciones del Real Patrimonio, Indice, t. V, f.1233)(1)

El 30 de juliol de 1305, a Barcelona, Jaume II d'Aragó, concedeix el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció criminal que li competia en el castells d'Hostoles, de Puigalder, de Colltort i de Rocacorba i de tota la vall d'Hostoles a Guillem Galceran de Cartellà, senyor dels esmentats castells, al llarg de la seva vida natural, deixant-lo lliure mentres aquesta li duri, del feu i de la prestació de pleitesia i homenatge i de la cessió dels expresats dos castells; si bé, després de la seva mort, aquests hauran de tornar al seu primitiu estat, quedant intacta, però, per a els seus hereus de Cartellà la jurisdicció civil de la seva competència (A.C.A., Armari S. Dámaso, Saco F., perg. 425)(1)

(1) Documentos medievales sobre el castillo de Rocacorba, Lluís G. Constans

 

Genealogies de les que forma part:
Els Cartellà

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)