Terminologia

Remença

Vist: 4358

La remença era la taxa de redempció del senyor que havien de pagar els serfs si es volien alliberar de la servitud de la gleva.

En un terme més precís, Jordi Bolòs ho defineix de la forma següent: "Quantitat que havia de pagar un pagès o qualsevol membre de la seva família al senyor per a poder abandonar el mas. La remença té l'origen en la redempció que d'ençà del segle XII es veuen obligats a donar els pagesos per a poder deixar el mas del senyor. Cal relacionar-ho amb el procés d'aparició del homes propis o solius (o sòlids) i amb el desenvolupament dels mals usos. La introducció del dret comú va facilitar la institucionalització de la condició servil, tal com veiem en les Corts de Cervera de 1202 i sobretot en la constitució de l'any 1283"1.

Eva Serra i Puig, en el Diccionari d'Història de Catalunya, dirigida per Jesús Mestre i Campí, ho descriu de la següent forma: "Redempció que el pagès havia de satisfer per deslliurar-se de l'adscripció a la terra. La remença emergia a la darreria del segle XI i en el curs del segle XII a través d'un lent procés de formació de lligams servils i gradualment associada a altres mals usos i a diverses obligacions o menuts drets consuetudinaris del pagès envers del senyor. L'obligació contractual civil de residir al mas, que en les recomanacions del segle X o en els establiments més tardans havia estat aparentment una defensa contra la inestabilitat i la inseguretat, des de les darreries del segle XI i en el curs del segle XII tendí a esdevenir una obligació permanent i hereditària que afectava tota la família pagesa. Al segle XIII, en plena prosperitat de l'economia feudal, la definició legal de servitud es comença a subordinar a l'estabilitat i a la possessió de béns materials (casa i terra), mentre que l'emigració pagesa cap a l'economia urbano-mercantil i cap a les terres de noves fronteres contribuïa a institucionalitzar la condició servil i sistematitzar les servituds (Corts de Cervera de 1202), i tot això anava acompanyat d'una gran activitat notarial que ajudava a fixar per escrit els vincles de dependència i a assimilar la condició de propi, soliu i afocat a la condició remença"2.

1 Diccionari de la Catalunya medieval. (SS. VI-XV), de Jordi Bolòs, any 2000
2 Diccionari d'Història de Catalunya, dirigida per Jesús Mestre i Campí, any 1992

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)