Entre les propietats confirmades pel comte Gausfred l’any 959 a Riculf, en els comtats d’Empúries i Peralada, que li havien estat donades pel rei franc Lluís d’Ultramar, hi havia un alou “in vila Libiano”. L’església de Llabià figura entre els nombrosos drets i possessions que la comtessa Ermessenda restituí al bisbe de Girona Berenguer Guifré; el document és datable entre els anys 1050 i 1058.
En l’acta de consagració de la basílica de la canònica augustiniana de Santa Maria d’Ullà, de l’any 1182, figuren confirmades com a possessió de l’esmentat priorat diverses esglésies parroquials d’una extensa rodalia immediata al dit monestir. Entre aquestes esglésies hi ha la de Sant Romà de Llabià.
Les Rationes decimarum que s’han conservat de les diòcesis catalanes daten dels anys 1279 i 1280. Són relacions de les esglésies amb la taxació de la dècima —la desena part dels fruits i de les rendes dels beneficis eclesiàstics—, que era la contribució que se’ls exigia per al sosteniment de les croades. A la llista del 1279 no apareix l’església de Llabià. En canvi hi figura el 1280, però s’hi observa que les seves rendes no arribaven a la quantitat mínima per a pagar la dècima: nichil, quia non attingit ad summam.
El terme de Sant Romà de Llabià és esmentat l’any 1311 com a límit del feu de Celsà i Velloses (llocs de l’actual municipi d’Ullastret). L’any 1316 el comte Malgaulí d’Empúries redimeix del bovatge el lloc i la parròquia de Sant Romà de Llabià.
En les llistes de parròquies de la diòcesi gironina de l’any 1362, del final del segle XIV i de temps posteriors, hi figura Sant Romà de Llabià. Aquesta església ha mantingut fins avui la seva categoria parroquial1.
La parròquia de Sant Romà de Llabià depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)