El lloc i l’església de Llançà són esmentats entre els dominis del monestir de Sant Pere de Rodes en la dotació feta l’any 974 pel comte Gausfred d’Empúries-Peralada i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, on fan consignar que donen un extens alou a la “valle Lanciana”, adjacent a unes possessions que la casa de Sant Pere ja tenia en aquesta vall: “in terminio de valle Lanciana, quae est de domo sancti Petri”, i aquest alou limitava “… per fines de alaude sancti Petri quem dicun Lanciano”.
El mateix any 974 el papa Benet VI, en una epístola a l’abat Hildesind, confirmà al monestir de Sant Pere de Rodes, entre d’altres dominis, l’església de Sant Vicenç de la vall de Llançà amb els delmes i les primícies.
L’església de Sant Vicenç torna a ésser confirmada a l’esmentada abadia en un precepte del rei Lotari de l’any 982 i en una epístola del papa Joan XV de l’any 990. En aquest darrer text es precisa que és situada “in villa Lanciano”.
L’església parroquial de Sant Vicenç de Llançà actual és al costat sud-oest de la plaça Major; és a dir, a poca distància de la torre campanar medieval situada al nord-est d’aquesta mateixa plaça. És un edifici gran, construït entre el 1690 i el 1765, aproximadament. Aquest temple es dreça al solar de l’antic castell palau dels abats de Sant Pere de Rodes. Del palau s’aguanta una gran torre gòtica, adossada al costat de llevant de l’església esmentada1.
La parròquia de Sant Vicenç de Llançà depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)