La villa Pau apareix esmentada en un precepte del rei Lotari de l’any 982, expedit a favor del monestir de Sant Pere de Rodes. En una epístola de l’any 990 del papa Joan XV, també en confirmació de les possessions d’aquesta abadia, es torna a al·ludir a la villa Pavo.
Alguns cavallers del llinatge de Pau, que senyorejà aquest lloc, després cap d’una baronia, són documentats als segles XI i XII: Berenguer de Pau l’any 1073, Guillem Ramon de Pau els anys 1128, 1130 i 1138, i Guillem de Pau el 1154.
L’església és esmentada l’any 1229 en la donació feta per Anglesa de Penardell al monestir de Santa Maria de Roses d’un clos situat justament al lloc de Penardell, dins la parròquia de Sant Martí de Pau.
L’any 1256 el cavaller Ponç Bech reconegué tenir pel bisbe de Girona la meitat del delme de la parròquia de Sant Martí de Pau, que tenia infeudat a Berenguer de Llançà.
L’església de Pau figura en el cens per a recaptar la dècima —Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280. El cavaller Bernat de Pau l’any 1280 havia deixat al benefici que tenien Jaume Bruguer i Joan Armany, clergues de Pau, una part del delme que posseïa en aquesta parròquia.
El cavaller Guillem de Pau, l’any 1320, imposava obligacions a la seva esposa Garsenda respecte al delme de Pau, tal com el seu pare n’havia imposades a la seva esposa Guillema. Aquest mateix any Guillem de Pau reconeixia tenir pel bisbe tres quartes parts del delme de raïms de la parròquia de Sant Martí de Pau. Idèntic reconeixement fou renovat l’any 1351 per Bernat de Pau, fill de Guillem.
Consta que Simó Satrilla, oncle i procurador d’Ermessenda, filla de Berenguer de Llançà, l’any 1324 tenia, subinfeudada, la part del delme de Pau que corresponia a l’esmentada Ermessenda.
Sant Martí de Pau figura entre les esglésies parroquials en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV i de temps posteriors; ha mantingut aquesta funció fins al present.
La baronia de Pau estigué a les mans del llinatge de Pau durant l’època baix-medieval. Vers l’any 1510 la baronia recaigué en Beatriu-Joana de Pau que, l’any 1524, es casà amb Francesc de Rocabertí i de Bellera, un dels fills del vescomte Felip-Dalmau (II), amb els quals s’originà la branca dels Rocabertí de Pau. L’any 1698 consta que Pau era lloc propi del comte d’Empúries, però el baró Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera gaudia de la plena jurisdicció civil. La línia directa es trencà en heretar la seva filla Anna, casada amb Josep d’Armat, marquès de Castellbell, casa que posseí el títol baronial de Pau a partir de l’any 1746.
Al costat de l’església de Sant Martí hi havia el castell dels barons de Pau, llevant per un absis semicircular un edifici totalment renovat als segles XVII i XVIII i que té l’aspecte d’una gran masia, si bé a l’interior hi ha algunes poques restes d’estructures més antigues. És conegut actualment per Cal Marquès.
A la façana de l’església hi ha dues làpides sepulcrals (i una altra de molt esborrada); n’hi ha una altra a l’interior del temple, on també veiem un ossari; són de la primera meitat del segle XIV i pertanyen a clergues, o a personatges de la casa senyorial de Pau.
L’església romànica ha arribat als nostres dies amb algunes modificacions. Cal situar en una època incerta (segles XVII o XVIII) la construcció de dues capelles al costat de tramuntana, de dues més a migdia i la sagristia, afegida al costat meridional de l’absis, que comunica amb dues estances situades darrere aquestes capelles del mateix costat. L’interior és mig cobert per arrebossats i pintures relativament modernes i per un retaule major i uns altres elements de guix. El campanar d’espadanya, dreçat sobre el frontis, ha sofert diverses i complexes reformes i ampliacions fins a convertir-lo en una construcció rectangular, coberta amb teulada, que avui es troba en mal estat1.
La parròquia de Sant Martí de Pau depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)