Mas Bofill

Vist: 3677
Mas Bofill de Llagostera
Fons de l'Ajuntament de Llagostera. Autor: Foto Kim

Conegut actualment com can Bufí.

En el capbreu de Panedes de l'abat de Sant Feliu de Guíxols, l'any 1319, hi consta el mas Bofill amb 22 tinences. Segons consta a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Monacals, Sant Feliu de Guíxols, carpeta 4, pergamí 89, confessió de Berenguer Llorenç, 3-XII-1319)1.

El 30 de novembre de 1319, en el capbreu que havia manat fer l'abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols, senyor directe de les terres, consta la declaració de Pere Bofill del veïnat de Panedes, signen com a testimonis Arnau Vivet de Sant Feliu de Guíxols i Pere de Font, de Panedes. En relació al contingut de la declaració, Pere Bofill reconeix ser home propi, sòlid i quiti, amb la seva muller i descendència, de l’abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols, per raó del mas Bofill. Era, per tant, un home de remença: l’abat i el monestir tenien per costum les “personas” del mas. A continuació, confessa tenir el mas, amb la quintana, el clos, l’era i la vinya que envoltaven la casa; a més, disposava d’un conjunt de camps i feixes de terra escampats per diversos indrets, que identifica a través dels topònims: Camp Dalí, Aiguabona, “çes Ortes”, “ç·Escarnit”, Vinyet, Coma Moreta, pla de Vinyes, Surells, Coll de l’Om, Valldoliva, “ça Rocha”, “Adelapart” i Vinyoles. La declaració continua amb la confessió que dels esplets obtinguts de les terres cal pagar tasca i delme a l’abat i, a més, un cens consistent en 2 diners barcelonesos –que equivalen a un porc–, ous a les quatre festes principals de l’any i un poll “de trescol” al batlle. Pere Bofill també ha de prestar alguns serveis a l’abat: dues cavades a la vinya de l’abat, una veremada, una jova de sembrar, una tragina si té un animal adequat i un servei de reparació de la tina de l’abat i dels cèrcols. I, finalment, es recorda que per la titularitat d’alguna de les terres o del mas passés a mans d’altres, calia pagar terços, lluïsmes i foriscapis2.

Extret del treball: La capbrevació de Pere Bofill, 1319. Elvis Mallorquí.

1 Llagostera Medieval, de Xavier Soldevila Temporal, pàg.47
2 El món rural medieval a través d'un capbreu, per Elvis Mallorquí dins M. ALBÀ; E. MALLORQUÍ, coord., Homes i terres. L’ordenació del paisatge agrari de Llagostera, segles XIII-XX, Llagostera: Ajuntament, 2014, p. 68-91.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)