L'església és un edifici romànic del segle XI de planta basilical i propietat del Bisbat
Les obres de rehabilitació de l'església de Santa Maria de Cervià de Ter, propietat del Bisbat i adossat al monestir que porta aquest mateix nom, van finalitzar el juny passat, tot i que encara queda pendent la recuperació de pintures i dotar-la del corresponent mobiliari. Les obres s'han anat realitzant al llarg dels últims anys en dues fases, i han tingut un pressupost superior als 26 milions de pessetes, que han sufragat a parts iguals l'Ajuntament de Cervià de Ter, el Bisbat, la Diputació i el Departament de Cultura. El teulat ha estat forjat amb la seva pissarra originària, extreta de Cadaqués. L'església és un edifici romànic del segle XI, de planta basilical, amb tres naus de dos trams, i tres absis oberts al transsepte.
La rehabilitació de la capella s'ha portat a terme al llarg dels últims sis anys. Amb resolució del 22 de març de 1994, la Diputació va acordar, dins el programa de restauració de monuments, l'aprovació de la rehabilitació de la teulada de l'església, en una primera fase, amb una subvenció de dos milions de pessetes, partida que es va suplementar amb una altra aportació per aquest mateix import i amb la participació de l'Ajuntament i del Bisbat, fins a aconseguir el finançament total de l'obra. La segona fase de l'obra va consistir en els acabats interiors, amb neteja, sorrejat i fixació de parets i canvi de paviment. El pressupost aproximat va ser d'uns disset milions de pessetes: La rehabilitació ha permès forjar el teulat de la capella amb la seva pissarra originària del segle XI. Aquest tipus de pissarra va ser extreta de Cadaqués, després d'obtenir un permís especial. El terra s'ha pavimentat amb pedra natural i també s'ha refet el cor. A la part dreta de la capella es va trobar un paviment de pedretes de riera en molt bon estat de conservació, i s'ha deixat en el seu estat original. Pel que fa a la porta d'entrada s'ha conservat la ferramenta de tradició romànica que duia incrustada a la fusta. L'església també ha estat dotada d'un disseny modern d'il·luminació que s'adiu perfectament amb l'arquitectura de l'edifici. Actualment, només queda pendent la recuperació de pintures murals no romàniques, situades a la part de l'altar i que representen les quatre barres catalanes. La capella s'utilitza per al culte i també per a concerts de música, pels quals, segons l'alcalde de la localitat, Àngel Rodríguez, té un so «perfecte». La història revela que l'existència d'aquesta església està testimoniada per l'acta de fundació del monestir de Santa Maria l'any 1053 per la família Llobet. Depenia dels senyors de Cervià, i l'any 1142 Guillem Gausfred va lliurar els delmes de la parròquia de Sant Genís al monestir, edifici que va ser modificat al segle XVIII. La nau central, més alta, es cobreix amb volta de canó, i les laterals amb voltes de quart de cercle. Aquesta volta de canó assoleix una proporció pràcticament del doble d'alçada que les laterals. Aquesta relació d'alçades fa molt singular l'església dins el conjunt de l'arquitectura medieval catalana. El portal d'entrada està format per tres arquivoltes en degradació, amb una motllura exterior. El campanar és d'espadanya.
Publicada al diari "El PuntAvui", 3 de setembre de 2001 - Montse Barrera - Cervià de Ter
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)