El mas Mitgera, anomenat també Cal Rei Vinyes, és un casal construït arran del camí d'anar a Sant Miquel per la Creu de Palomera, una vegada deixat enrera el veïnat de Coll Nunell, avui carrer Jacint Verdaguer. De planta baixa i pis, vessants de teulada a dues aigües, amb porta principal dovellada encarada a sud-est -on s'estenien antigament els camps de la propietat- hi endevinem una profunda reconstrucció entre els segles XVII i XVIII.
Conegut documentalment amb el nom de mas Mitgera, encara que el de Rei Vinyes -a mitjans del divuit s'hi estava el masover Jaume Vinyes- ha fet més fortuna en la tradició oral contemporània. Era propi de la senyoria del castell de Palagret.
Descobrim un pagès anomenat Pelegrí Mitgera quan el mes d'agost de 1347 el paborde de la Pia Almoina gironina li féu establiment d'una vessana de terra al lloc anomenat Padró, al pla celranenc (ADG. Pergamins de la Pia Almoina). Aquesta feixa de terra fou renunciada el 1351 pel seu fill Pere Mitgera, segurament per la impossibilitat de poder-la conrear un cop superada la pesta de 1348 (ADG. Pergamins de la Pia Almoina).
El febrer de 1513 Bartomeu Mitgera vengué a l'ermità de Sant Miquel, fra Pere Traginer, una vessana de bosc propera al Santuari pel preu de 40 lliures (AHG. Arxiu patrimonial de Cors-Guinart).
Tornem a trobar relacionat el mas Mitgera a finals de segle XVI, quan ja s'hi havien agregat les terres que havien pertangut a un antic mas medieval conegut per Pasqual, aleshores ja derruït.
El 1644, Marianna Masgrau, àlies Mitgera, possiblement muller de Joan Mitgera, feu donació de l'heretat al seu germà Jaume Masgrau, d'Estanyol (AHG. Arxiu patrimonial de Cors-Guinart). Finalment el 1675, un nét de l'anterior, també anomenat Jaume, transmeté el casal i totes les seves terres a Miquel Guinart d'Orriols pel preu de 1.520 lliures. Signaren la venda els senyors del domini directe de les diferents sorts que integraven l'heretat, a saber: Tomàs de foixà-Boixadors, els beneficis de l'altar de Sant Jaume de la seu, i l'administrador de la Pabordia del mes de Juny, com a senyor del castell de Palagret (AHG. Arxiu patrimonial de Cors-Guinart).
Des d'aleshores pertanyia al patrimoni Cors-Guinart fins a la segregació de la casa i terrenys del voltant prèvia la venda efectuada els anys vuitanta de la passada centúria1.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)