Els Barrera es poden relacionar amb la Casa de Cartellà, des del segle XII, ja que en Ramon Barrera es redimia de Galceran de Cartellà el 1210. Bernat Barrera formava part dels parroquians de Sant Cugat a l'inici d'aquest segle. Amdós noms apareixen en la venda que el primer va fer a Arnau d'Escala el 1219.
A finals del segle XIII hi ha diversos esments de Jaume Barrera, però a partir de 1304 ens trobem amb almenys dos patrimonis Barrera coexistint alhora a Salt: Arnau Barrera, casat amb Guillema, va morir abans de 1318. Aquest Arnau Barrera consta com a testimoni en l'apel·lació feta per Ramon Simó de Taialà, notari públic de Girona, a les ordinacions i taxacions fetes pels jurats i prohoms de Girona sobre el preu i salari dels escrivans i escrivanies de Girona, d’acord amb les Constitucions Generals de Catalunya2. Aquests foren els pares de Pere Berenguer Barrera, que es troba en la documentació des de 1318, quan actuava conjuntament a la mare vídua, fins a 1348. El juliol d'aquell any Pere Berenguer va retornar el dot de la muller del seu fill a la família de la núvia, els Viader de Bescanó, perquè ella havia mort per l'epidèmia de la pesta. Paral·lelament, el matrimoni de Pere i Brunissenda Barrera van realitzar dos instruments notarials entre 1324 i 1334, en els quals veiem que les seves terres afrontaven amb les de Pere Berenguer. Això pot indicar que es tractava d'una fragmentació del patrimoni Barrera1.
Després de la Pesta desaparegueren les duplicitats (Apareix un Jaume Barrera entre 1352 i 1354). En canvi, en aquest període comencen a aparèixer units al patrimoni Dejun, també anomenats de Juny, en la persona de Ramon Barrera àlies Dejú, entre 1359 i 1406. El mas, amb els dos noms alhora, és esmentat diferents vegades durant la segona meitat del segle XIV. Guillema Dejuna reconeixia tenir unes cases pel Ferial i la Pabordia de Desembre de 1318. Es tractava d'una vivenda que no s'anomenava mas, ni borda, però disposava de cortal i terra al voltant. L'any 1340 apareix un honor d'en Dejun vora la jueria del monestir de Sant Daniel. Ramon Dejun és el nom que va apareixent en diferents documents de la segona meitat del segle XIV, a partir de 1352 i fins 1406. En dos moments va rebre l'àlies Barrera, així com el mas Barrera era anomenat alhora Dejun el 1359. És interessant el fet que no hi ha cap esment d'un mas Dejun a la parròquia de Salt, tant sols d'individus que duien aquest cognom, propietaris de peces escampades per la parròquia, des de 1318. És possible que Ramon Dejun accedís al patrimoni Barrera mitjançant un matrimoni amb la pubilla o bé per herència després de la Pesta Negra. El 1384 hi ha un Jaume Barrera entre els testimonis d'una acta. Al segle XV, l'últim Dejun dels documents de Salt era un tal Pere, que actuà entre 1415 i 1417. El 1416 feia de testimoni en una causa contra els Esteve, on va declarar tenir una memòria superior a 30 anys: tenia per tant més de 40 anys en donar testimoni1.
A partir d'aleshores, el nom Barrera es repeteix el 1448, quan la muller de Jaume Barrera es negà a contribuir en les talles per tal de redimir el domini senyorial de la parròquia1.
L'any 1507 Pere Barrera, de Salt, apareix com a obrer de la parròquia en la venda d'una censal atorgada per Miquel Tomàs de Cassà de la Selva, a favor de Miquel Ramonell, prevere sagristà de l'església de Salt3.
El 10 d'octubre de 1529, Francesc Barrera, pagès de Salt, és anomenat marmessor en el testament de Margarida, vídua d'Antoni Caselles, pagès de Salt4.
El 10 de maig de 1576, Jaume Barrera, de Salt, apareix com a obrer de la parròquia en la venda de dos censals, atorgada per Narcís Baürt i Francesc Ribes, mercaders, i Baudili Caselles, apotecari, tots ells de Girona, a favor de Jaume Barrera, pagès, i Bartomeu Bonmatí, sastre, com a obrers de l'església parroquial de Salt5.
També en els pergamins de l'Arxiu del Marquès de Camps, apareixen les terres del mas Barrera, com a afrontacions en diferents documents6.
El mas Barrera va continuar existint a Salt durant les èpoques moderna i contemporània: el 1835, els esposos Baltasar Bosch i Clara Bosch i Barrera n'eren propietaris1.
1 Societat i economia a Salt a la baixa edat mitjana, per Lídia Donat i Pérez.
2 Arxiu de l'Ajuntament de Girona, Sèrie Pergamins, número 48142
3 Arxiu de l'Ajuntament de Girona, Sèrie Pergamins, número 49114
4 Arxiu de l'Ajuntament de Girona. Sèrie Pergamins, número 49239
5 Arxiu de l'Ajuntament de Girona. Sèrie Pergamins, número 49587
6 Els Pergamins de l'Arxiu del Marquès de Camps, de Narcís Castells i Mª Assumpció Colomer
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)